Nervis en el processisme: les males previsions per a ERC, Junts i la CUP

2023 va ser un any d'inflexió per als partits processistes (ERC, Junts i CUP), que van ser castigats a les urnes i van veure emergir noves amenaces. 2024 pot ser a l'any de la confirmació del seu declivi. Les perspectives demoscòpiques no són gaire favorables per a aquestes formacions, on comencen a aflorar els nervis.

És significatiu el missatge amb què Carles Puigdemont va celebrar l'entrada al nou any. “Un any viscut, intens i difícil, un any per viure, que tampoc serà fàcil”, va publicar al seu perfil de la xarxa social X. Al seu, Pere Aragonès va parlar de “grans reptes” i de posar el millor de nosaltres per a que tot sigui possible”.

Embaratats en les seves pròpies crisis internes, ERC, Junts i la CUP afronten un any decisiu per refundar-lo. Una renovació necessària per afrontar els reptes electorals, sobretot les eleccions catalanes del febrer del 2025. Noves opcions com Aliança Catalana o la llista cívica podrien accelerar el seu ocàs polític.

ERC, crisi interna i lluita pel poder

Esquerra s'enfronta a la lluita pel poder entre el sector d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès. A més hi ha les bases radicals, que pressionen per a una tornada a la via unilateral. A més a més de la crisi interna, ERC s'enfronta a les enquestes, que assenyalen una caiguda progressiva del suport popular.

Pere Aragonès vol esgotar l'últim any de legislatura per, enrocat al poder, guanyar sencers com a candidat a les properes eleccions. Oriol Junqueras, que semblava assumir el seu ocàs polític, de sobte veu una esquerda a la llei d'amnistia. La seva rehabilitació el fa somiar amb un darrer cos a cos amb Carles Puigdemont.

La lluita no és només orgànica, sinó també ideològica. Aragonés és partidari de continuar explorant la unitat independentista, mentre que el pragmatisme de Junqueras acostaria ERC a un govern amb el PSC. El gran risc és a la sagnia de militants i votants farts de la deriva del partit sota el comandament de Junqueras i Aragonès.

Junts, cisma i gir a la dreta

Junts per Catalunya també ha de resoldre les batalles internes si vol afrontar amb garanties els propers comicis. Puigdemont ha pres partit pel sector convergent (Jordi Turull i Josep Rull) en la lluita contra el sector de Laura Borràs. El cop definitiu podrien assestar-lo al Consell Nacional, previst en els propers mesos.

Puigdemont i Turull preparen un canvi als estatuts per desplaçar Laura Borràs de la presidència del partit. L'expresident ocuparia el màxim càrrec orgànic quan torni de l'exili. La intenció és acabar amb la bicefàlia del partit i concentrar la presa de decisions per completar el viratge ideològic.

Junts ha iniciat un tomb a la dreta per tornar a Convergència i recuperar l'espai del nacionalisme conservador. El partit ja ha donat símptomes d'aquest canvi obrint la porta a pactar mesures econòmiques amb el PP i el PNB al Congrés. També amb el gir de posició amb la immigració i la seguretat per tornar a ser el partit de l'ordre a Catalunya.

CUP, l'etern dilema i la supervivència

La CUP va rebre el 23 de juliol passat un seriós avís, en quedar-se sense representació al Congrés dels Diputats. Les enquestes assenyalen també una pèrdua de suports a les properes eleccions catalanes. La crisi ideològica i de lideratge ha impulsat un procés de refundació de lesquerra independentista a Catalunya.

Per reconstruir la unitat popular, l'esquerra independentista ha engegat l'anomenat Procés Garbí. El primer congrés celebrat a Girona va evidenciar que segueix viva l'eterna divisió entre el sector esquerrà liderat per Endavant i l'independentista encapçalat per Poble Lliure. Aconseguirà organitzar-se desfer-se per fi dels seus dilemes?

El repte de la CUP és tornar a ser un instrument útil per a les classes populars en un context políticament advers. L'altre gran problema de l'organització és la manca de quadres per fer front a la necessària renovació de lideratges. El seu objectiu és tancar el procés de refundació la primavera del 2024 per aixecar el cap a les enquestes i afrontar el repte electoral.