El poder mediàtic català ja no pot amagar el problema de la inseguretat

El debat migratori ha irromput amb força a la societat catalana després de molt de temps de silenci autoimposat. Hi ha ajudat l'auge de formacions com Aliança Catalana, que han trencat el tabú de la immigració. Però també el cansament d'una part important de la població després dels conats de violència i d'inseguretat.

La rebel·lió dels alcaldes del Maresme, que demanen expulsar els immigrants amb delictes multireincidents, ha trencat el debat. Tant, que els mitjans catalans, fins ara partidaris de silenciar aquest tema (imposant fins i tot cordons sanitaris mediàtics a formacions com Vox o Aliança Catalana), ja no el poden seguir ocultant. Tot i que de vegades això suposa passar del silenci a la informació esbiaixada.

És el que va passar per exemple amb el desallotjament d'un bloc ocupat al barri de la Salut de Badalona, divendres passat. O amb l'expulsió d'un altre edifici ocupat a Figueres. En tots dos casos l'ajuntament va fer fora els okupes, tots estrangers, que causaven problemes d'incivisme i insalubritat.

Els mitjans subvencionats, especialment TV3, van donar veu als okupes i les entitats que els defensen, però no als veïns que pateixen els problemes d'incivisme. En el cas de Badalona, d'una manera molt evident, van aprofitar per carregar contra l'alcalde Xavier García Albiol (PP). Tot i que tant ell com l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef (Junts), han rebut el suport massiu dels veïns.

Això no fa més que evidenciar la distància creixent entre els mitjans i els ciutadans a Catalunya. Tot i que ja no poden continuar amagant el problema de la inseguretat, continuen evitant parlar d'“estrangers” o “immigrants”, i s'hi refereixen com a “joves”. A més, estigmatitzen qualsevol opció política contrària com a “extrema dreta” i adjectius per l'estil.

El cas de Calella

Un altre exemple el tenim a Calella. Després de destapar-se que onze immigrants acumulen més de 260 detencions, el cas ha estat molt debatut. El cap de setmana passat, un dels diaris més subvencionats a Catalunya decidia abordar la qüestió. El Diari Ara ho feia sota el mantra que el problema no és la inseguretat, sinó la sensació o la percepció d'inseguretat.

Per això, remarcaven que alguns delictes s'han reduït respecte al període entre l'octubre del 2021 i el del 2022, com els robatoris en vehicles i en domicilis. Això sí, també van haver d'admetre que el global de delictes havia augmentat un 19%. Però ho relativitzaven apuntant que bàsicament es devia a l'increment de furts i estafes i que en el període anterior encara hi havia restriccions per la pandèmia.

El debat immigratori divideix el processisme

TV3 i els mitjans subvencionats segueixen el discurs oficial del processisme en qüestions conflictives com ara la immigració. Però el debat migratori ha trencat també el bloc del processisme, que fins ara semblava indestructible. Junts, que s'havia vist arrossegat pels postulats d'ERC i la CUP, ara mostra signes de divisió.

Una part del partit dona suport als alcaldes del Maresme que demanen més mà dura per combatre la delinqüència. ERC i la CUP acusen Junts de donar suport a aquestes posicions, que consideren racistes i d'extrema dreta. Afirmen que el partit de Puigdemont compra el discurs d'Aliança Catalana.

El fet que aquests temes ja apareguin a la premsa subvencionada anuncia un canvi de paradigma a la societat catalana. Els mitjans ja no poden continuar ocultant el que és un clam al carrer. Ara, els sectors reticents a afrontar aquesta realitat intenten presentar la informació al seu gust.