
De la Mariola a la Florida: Han arribat les zones no-go a Catalunya?
L'autoritat ja no regeix en barris catalans on se succeeixen les baralles i els tiroteigs
El barri lleidatà de la Mariola va ser escenari la matinada del 13 de setembre d'una batalla campal que no va acabar en tragèdia gràcies a l'actuació de la policia. El barri de la Florida, a l'Hospitalet, va ser escenari la matinada de dijous passat d'un tiroteig que va deixar un ferit greu. Dies enrere, un altre tiroteig a Mollet del Vallès va deixar diversos ferits greus, un dels quals va acabar morint.

Aquests incidents han tornat a encendre les alarmes sobre l'augment de la inseguretat en barris de Catalunya. El Govern té en marxa diversos plans de xoc contra les armes blanques, les armes de foc i la multireincidència. Però s'està trobant amb la dificultat de garantir la seguretat en barris que acumulen molts anys de degradació.
Davant d'això, sorgeix la pregunta de si en alguns d'aquests barris la situació és irreversible. És a dir, si, com passa en països europeus com França i Suècia, també han arribat a Catalunya les anomenades zones no-go.
Impunitat, primer pas per a l'aparició de zones fora de control
Una zona no-go és aquella on una comunitat imposa les seves lleis creant un espai d'impunitat on l'autoritat no pot imposar-se. Normalment està estretament vinculat a la consolidació de comunitats estrangeres que es converteixen en contracomunitats.
Així passa en barris com Font de la Pólvora (Girona) o la Mariola (Lleida), on els clans gitanos protagonitzen violents enfrontaments. Aquest és un problema enquistat des de fa anys a Sant Cosme (El Prat) i la Mina (Barcelona), que lideren el rànquing de barris més perillosos d'Espanya. En altres llocs com Salt (Girona) o la Florida (l'Hospitalet), el focus dels problemes solen ser altres comunitats com la d'origen islàmic.
L'impunitat estesa durant anys sota els governs progressistes i processistes a Catalunya ha estat el primer pas per a l'aparició d'aquests problemes. A l'origen d'aquesta delinqüència sovint hi ha problemes com l'okupació i el tràfic de drogues. Aquests fenòmens segueixen en auge malgrat l'aparent reducció de la delinqüència que mostren les dades oficials.
El problema d'aquestes zones és que la policia ha perdut la seva autoritat i acaba regint la llei imposada per aquestes comunitats. Una mostra d'això és l'augment de les agressions a policies a Catalunya aquests últims anys. Fa uns mesos, una batalla campal a la Mariola va acabar amb sis agents ferits.
Situació irreversible en algunes zones
Els Mossos han alertat d'aquest augment de la violència contra la policia, i han advertit que en ciutats com Salt la situació és irreversible. Això ha fet fugir veïns de tota la vida que, davant l'escalada de violència, decideixen anar-se'n a viure a un altre lloc.
L'augment de la inseguretat s'estén a moltes altres ciutats com Tortosa, Terrassa, Manresa, Mataró i barris de Barcelona com Sant Antoni i el Raval. El director dels Mossos d'Esquadra, Josep-Lluís Trapero, ha advertit aquesta setmana sobre la multireincidència. Entre altres coses, va dir que aquest fenomen ja s'està expandint des de Barcelona a ciutats mitjanes.
Davant d'això, el Govern del PSC demana paciència perquè els plans de xoc donin resultats. Partits com Aliança Catalana, PP i Vox demanen mà dura contra l'okupació i la multireincidència. Altres com Junts, ERC i una part de la CUP comencen a fer un gir estratègic després d'anys alimentant aquesta situació.
Més notícies: