Isabel Díaz Ayuso guanya la partida al transactivisme

Ahir, que era diumenge, hi va haver una manifestació transactivista a Madrid que s'assemblava molt a una manifestació del PSOE. És a dir, un nou capítol del conflicte ideològic i partidista que hi ha a Madrid a propòsit de la qüestió trans. Amb uns 1.000-1.500 participants, l'esdeveniment no ha tingut gaire èxit i promet la victòria definitiva d'Ayuso en aquesta disputa.

Nou xoc entre el feminisme i el transgenerisme

La manifestació ha estat encapçalada per figures del PSOE com ara la nova ministra d'igualtat, Ana Redondo. Per extensió, no han faltat les invocacions a 'l'extrema dreta' i a les diverses gradacions de 'l'ultra'. Tot això obeeix als canvis de Díaz Ayuso en la legislació trans i al seu apropament al feminisme clàssic.

Perquè el màxim adversari de la ideologia trans és la ideologia feminista-clàssica. La diferència és que, per al feminisme clàssic, hi ha una essència de dona que explica el masclisme. Consideren que el transgenerisme dissol les reivindicacions femenines per permetre el trànsit entre sexes.

D'altra banda, la manifestació ha estat un fracàs:

Més enllà de les reivindicacions a la unitat en la defensa de tal o tal altre col·lectiu, la qüestió de gènere no produeix consensos. Sembla clar que és una altra parcel·la dels partits per diferenciar-se entre si. Així, al PSOE oficialista es troben al costat trans i, davant, el PP en la seva variant liberal-conservadora.

El PP i les organitzacions feministes

Són precisament aquestes organitzacions feministes-clàssiques les que, entre d'altres, han servit el PP de Madrid per justificar-ne la postura en la qüestió trans. Insisteixen que no hi ha cap detriment dels drets d'aquest col·lectiu i, encara més, que és una llei de protecció. Per això, denuncien que la manifestació ha estat 'residual' perquè protestava contra una cosa que 'no ha passat':

Ayuso, en fi, introduirà aquest divendres tots els canvis legislatius promesos gràcies a la majoria absoluta. A nivell ideològic, el transgenerisme perd la batalla davant del feminisme clàssic. Cal esperar, doncs, un canvi en el finançament i la presència institucional, que passarà dels col·lectius LGTBI a altres més propers al feminisme.