Imatge de l'hemicicle del Parlament de Catalunya buit fotografiat des del lloc de la presidència de la Mesa
POLÍTICA

La legislatura en la qual s'intentarà silenciar 400.000 catalans

Amb la investidura d'Illa, la legislatura es podrà desenvolupar amb una normalitat aparent que en realitat no serà tal

Salvador Illa va aconseguir ser investit president de la Generalitat gràcies als vots d'ERC i els Comuns. Amb la seva investidura, s'esfumava la possibilitat que hi hagués repetició electoral. Així, la legislatura es desenvoluparà amb normalitat. Però serà tal aquesta normalitat?

Per segona legislatura consecutiva, els vetos i els cordons sanitaris seran un dels grans protagonistes. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP van signar fa unes setmanes un pacte per “aïllar” Vox i Aliança Catalana. És a dir, per intentar silenciar dues formacions polítiques que, després dels resultats de les eleccions del 12 de maig, representen gairebé 400.000 ciutadans.

Una persona parlant en un podi davant una audiència en un saló de sessions parlamentàries amb seients vermells i columnes de marbre.

Vox va aconseguir 11 diputats al Parlament gràcies als 251.096 vots obtinguts a les últimes eleccions. D'altra banda, 119.149 catalans van dipositar la seva confiança en Aliança Catalana, que va irrompre a la cambra amb dos escons. Entre les dues formacions representen 370.245 ciutadans de Catalunya. Tot i això, el pacte entre el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP (el PP va ser l'únic partit polític que no el va signar) buscarà silenciar-los en els propers quatre anys.

Què implica el cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana?

Els cinc partits que van signar l'acord per “aïllar” Vox i Aliança Catalana es van comprometre a prendre diverses mesures per marginar aquestes dues formacions.

El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP s'han proposat que no prosperin les iniciatives que presentin els partits d'Ignacio Garriga i Sílvia Orriols. També mostraran el seu rebuig a qualsevol candidatura de Vox i Aliança Catalana per ocupar llocs de rellevància en òrgans de govern del Parlament com a comissions i grups de treball. A més,  tampoc se'ls convocarà a les reunions de treball  entre els grups parlamentaris. Un últim punt és comprometre's a actuar per “impedir discursos d'odi que criminalitzin la immigració”.

Ignacio Garriga parlant en un micròfon.

Perquè es compleixi aquest acord, les formacions implicades han fet allò tan català de crear una “comissió de seguiment”. Una altra cosa potser no, però crear xiringuitos ja és marca de la casa a Catalunya.

Formen part d'aquesta "comissió de seguiment" representants dels partits signants, com la diputada musulmana d'ERC que llueix vel islàmic al Parlament, Najat Driouech, o representants de la societat civil com la periodista de Nació Digital, Carme Rocamora, o l'activista Míriam Hatibi, que va ser portaveu de la Fundació Ibn Battuta, una associació que va denunciar fa poc Sílvia Orriols per delicte d'odi. Tot queda a casa.

Així, el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP aposten per un nou cordó sanitari. Una estratègia política de la qual sempre s'ha posat en dubte la utilitat. Una prova d'això és que, en aquesta segona legislatura, l'han hagut d'ampliar a més diputats. I altres proves que ho evidencien són els precedents de Badalona o Ripoll. En aquestes dues localitats van fer cordons sanitaris a Xavier García Albiol i Sílvia Orriols en l'anterior mandat i ara tots dos governen còmodament als seus respectius municipis.

➡️ Política

Més notícies: