Laura Borràs, cada cop més sola després de l'última dimissió a Junts

La presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, acaba de rebre un cop dur (un altre més) per a les seves aspiracions en la lluita pel control del partit. Es tracta de la dimissió de Jaume Alonso-Cuevillas. L'advocat estrella del Procés ha anunciat que renuncia a l'acta de diputat per incompatibilitat amb la feina.

A les dures jornades d'octubre del 2017 es va convertir en el lletrat de referència de Carles Puigdemont i els promotors del referèndum. Allà va començar una carrera política forjada al cercle de confiança de Laura Borràs. Com ella, veia a Junts l'instrument per implementar el mandat de l'1-O, suspès per la força dels fets.

L'abandonament de la via unilateral per part del sector orgànic encapçalat per Jordi Turull i beneït per Puigdemont va causar malestar a Cuevillas. Assegura que les raons del seu adéu són professionals, però també que va prendre la decisió a l'octubre, en plenes negociacions de Puigdemont i Turull amb el PSOE. La seva baixa se suma a la de Cristina Casol, la diputada afí a Borràs que va desafiar la cúpula del partit, i la lluita pel poder a Junts es decanta una mica més a favor del sector polític.

La guerra pel poder dins de Junts

L'estructura de poder aixecada per Laura Borràs al seu voltant va començar a esquerdar-se el 25 d'octubre del 2022, quan va dimitir la mà dreta, Francesc de Dalmases. Va ser en un moment complicat per a la llavors presidenta del Parlament, assetjada per un cas de corrupció. Cinc mesos després de la renúncia de Dalmases, Borràs va ser condemnada a 4 anys de presó i 13 d'inhabilitació.

Aleshores ja s'havia obert al partit una vetllada lluita pel poder entre el secretari general del partit, Jordi Turull, i la presidenta, Laura Borràs. La guerra va esclatar el juny del 2023, quan el sector convergent va presentar la seva candidata Anna Erra per rellevar Borràs com a presidenta del Parlament. Borràs, a un pas de caure, va acceptar la candidatura a canvi de romandre al càrrec.

Allò va salvar políticament Borràs, que no obstant va quedar molt debilitada ia mercè dels seus adversaris. La disjuntiva de la investidura del govern espanyol va ser un altre camp de batalla entre el sector oficialista, partidari de pactar amb el PSOE, i el de Borràs, defensora del bloqueig i noves eleccions. Quan Puigdemont va prendre partit pels pactistes, va quedar clar que els dies de Laura Borràs com a presidenta estaven comptats.

Sense Cuevillas ni Casol, ja només queda Madaula

L'acord amb el PSOE va obrir una nova etapa a Junts que, de la mà de Turull i de Puigdemont, vol fer un gir conservador i tornar a les essències convergents. Això implica el sacrifici dels adveniments que van entrar al partit en plena efervescència del procés, procedents de la societat civil. Era el sector més radical, partidari dels maximalismes i de la guerra frontal amb ERC, i propers a l'ecosistema de l'ANC i els terminals.

Cuevillas sempre va ser el menys furibund i el més pragmàtic de tots. Auspiciat per Borràs a la Mesa del Parlament durant el seu mandat, es va oposar a desafiar la legalitat perquè entenia que era més important donar la batalla que sacrificar-se inútilment. Alhora, aprofitava la seva estrebada mediàtica per promocionar les virtuts del procés abillat sempre amb una corbata groga.

Després de ser cessat com a membre de la taula la seva figura va perdre brillantor i va acabar absorbit per la seva feina al bufet d'advocats. Tot i així, mai va deixar de tenir influència en el sector afí a Borràs, especialment amb la denúncia per assetjament de les diputades Aurora Madaula i Cristina Casol. L'expulsió de Casol, ara al grup mixt, i la renúncia de Cuevillas, deixen ara Aurora Madaula i Laura Borràs soles abans el perill.