Junts insisteix a incloure a l'amnistia Laura Borràs, condemnada per corrupció

Junts per Catalunya vol aprofitar la debilitat del Govern de Pedro Sánchez per aconseguir una llei d'amnistia com vulgui. El partit de Carles Puigdemont ha utilitzat les esmenes per recuperar exigències que no havien entrat a la primera negociació. Una, la polèmica inclusió de Laura Borràs, condemnada per corrupció.

Recordem, la presidenta de Junts va ser condemnada a quatre anys i mig de presó per fragmentar contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs i el seu entorn sempre han defensat que va ser víctima de lawfare (utilització de la justícia per perseguir independentistes). I com a tal havia d'entrar a l'amnistia.

Però la seva inclusió a la llei d'amnistia va generar rebuig fins i tot dins de l'independentisme. Finalment no va entrar al redactat inicial, però ara Junts ha aconseguit colar a les esmenes un matís que pot acabar beneficiant Laura Borràs. Ara caldrà veure quina aplicació real té, però torna a obrir el debat.

Una porta oberta

La introducció d'esmenes afegeix un apartat a l'article 1a de la llei d'amnistia que obre la porta a la inclusió de Laura Borràs. Aquest canvi inclou els actes "atribuïts en funció d´operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o del seu entorn, sempre que no hagin comportat un increment patrimonial d´origen il·lícit".

A favor de Borràs hi ha el fet que segons ella no va cometre el delicte que se li imputava i la investigació policial va ser “prospectiva”. Això permetria incloure el seu cas en cas de l'esmena a l'article 1.a. S'establiria així que Borràs no va desviar fons públics per beneficiar-lo, i que va ser víctima d'un muntatge judicial.

En contra de Borràs hi ha el fet que la llei d'amnistia és molt clara sobre els fets susceptibles de ser aplicats. Esmenta els fets relacionats amb la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O, i tot el que gira al seu voltant des de l'1 de gener del 2012 al 13 de novembre del 2023. Així mateix, deixa sense efectes les condemnes de tots els encausats per reivindicar o promoure la independència de Catalunya.

Laura Borràs, a la corda fluixa

Com que l'activitat de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) no tenia com a objectiu promoure la independència, el cas tindria un encaix difícil en la llei d'amnistia. Junts argumenta que Laura Borràs va ser processada i condemnada pel seu paper com a dirigent independentista. Però fins i tot dins de l'independentisme consideren que la seva inclusió a la llei d'amnistia deslegitimaria la causa.

La presidenta de Junts es troba en un moment delicat de la carrera política. Tot i haver sobreviscut a diversos escàndols, finalment el sector convergent liderat per Jordi Turull i Josep Rull ha aconseguit guanyar-se el favor de Puigdemont. Això fa inevitable tard o d'hora la sortida de Laura Borràs.

La data clau podria ser el proper congrés nacional del partit, previst per al 2024. Un cop aplicada la llei d'amnistia, està previst que Carles Puigdemont ostenti la presidència del partit i Jordi Turull segueixi al capdavant de la secretaria general. Puigdemont acabarà així amb la bicefàlia del partit, confirmant el retorn de Junts a la vella Convergència.