Europa Press Junts i ERC posen Salvador Illa al centre del tauler polític
Els dos partits descarten pactar amb el PSC i fer president Salvador Illa, en una jugada estranya, difícil d'entendre i que lluny de perjudicar el socialista, el beneficia
Un dia després de l'anunci d'eleccions a Catalunya i els partits processistes ja han ensenyat totes les seves cartes. Si això fos una competició de pòquer, ja estarien eliminats. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, s'ha sumat a l'estratègia d'Esquerra i ha assegurat que el seu partit no farà president Salvador Illa. És a dir: o Junts i ERC governen junts o ho farà el PSC en solitari.
No n'hi ha més, no queden altres alternatives possibles a banda del bloqueig. Aquesta és l'elecció del processisme: descartar un acord amb el PSC a dos mesos de les eleccions i assegurar que podrien tornar a governar conjuntament malgrat no suportar-se. "Treballarem per un govern d'ampli espectre independentista. Si ERC no ho vol, no dependrà de nosaltres", assegurava aquest dijous Jordi Turull.
Ahir mateix, Pere Aragonès era entrevistat per Jordi Basté i afirmava que "tant de bo" fos possible un acord amb Junts després del 12 de maig. Deia el president que la seva "prioritat" serà reeditar un "Govern independentista", de manera que ja ho tenen: més clar, l'aigua.
Una decisió que afavoreix Salvador Illa
Mentre que Esquerra i Junts es tanquen a qualsevol pacte que no sigui entre ells, Salvador Illa encara no ha parlat d'acords. Diríem que és normal: qui ostenta la centralitat vol mirar sempre a dreta i a esquerra si té l'encàrrec de formar majoria. És més, el que diuen Turull i Aragonès és que ningú els ha de votar si no volen canviar el que ha passat des del 2010. No hi ha opció a un pacte transversal, no hi ha interès a trencar murs.
L'estranya decisió del processisme amb el PSC | Europa Press
Ho diuen, a més, els que han pactat pressupostos amb el PSC, han fet president Pedro Sánchez i governen amb ells a múltiples ajuntaments. Costa, doncs, de creure, i només els perjudica. Tan sols es pot entendre en la lluita fratricida per a la segona plaça, per ser el primer dels processistes. No s'adonen que la jugada afavoreix Salvador Illa, ja que el situa com l'enemic a batre, l'alumne avantatjat.
La decisió del processisme també pot ser una bona notícia per als no indepes. Si el PSC guanya no podrà comptar amb els vots de Junts i ERC –això diuen–, de manera que li tocarà traçar majories alternatives. Si el PP d'Alejandro Fernández confirma el seu ascens, seria plausible –difícil, però no impossible– una majoria estil la de l'Ajuntament de Barcelona per a la investidura.
El processisme s'ho juga tot a una carta que només és electoral. Junqueras i Puigdemont ni se'n parlen, Turull i Aragonès no se suporten. Un pacte entre tots dos és una quimera i, alhora, afirmen rotundament que no volen un Govern amb el PSC. O Salvador Illa comença a teixir aliances fora del processisme, o ens n'anirem a un bloqueig polític per culpa de qui ha convocat eleccions. Benvinguts a la república independent del parc de la Ciutadella.
Més notícies: