
Josep Rull, el censor
El president del Parlament ha augmentat la seva bel·ligerància contra Vox i Aliança Catalana
Anomenar “nazi”, “feixista” i “ultra” a Sílvia Orriols sí, però anomenar “ultrafeminista” a Tània Verge no. Jalejar la violència contra la policia sí, però anomenar “màfia” a Open Arms no. Amenaçar diputats de Vox, però criticar el vel islàmic d’una diputada no.
És el doble raser aplicat pel president del Parlament, Josep Rull, a instàncies dels partits que exerceixen el poder a Catalunya. Aquesta setmana hem assistit a un augment de la bel·ligerància de Josep Rull contra Vox i Aliança Catalana. Dos partits amb legitimitat parlamentària que representen 366.856 catalans.

L’episodi més sonat ha estat el de Josep Rull tallant el micro a Sílvia Orriols per anomenar “ultrafeminista” a Tània Verge. Orriols l’acusà de “manca de neutralitat”, perquè no censurà David Cid (Comuns) i Agustí Colomines (Junts) quan l’anomenaren “nazi” i “feixista”. Tampoc ha cridat l’atenció en les nombroses ocasions en què s’ha anomenat “ultras”, “ultradretans” i “extrema dreta” a diputats de Vox i AC.
Pressions dels partits de l’establishment
D’aquesta manera, el president del Parlament, que té el deure de la neutralitat, actua no com a àrbitre sinó com a censor. És a dir, tria què es pot dir i què no en funció de directrius ideològiques. La qual cosa suposa una amenaça per al principi de representació parlamentària.
El cas de Rull és encara més cridaner, perquè els processistes es passaren anys dient que al Parlament cal poder parlar de tot. De fet, l’abús de les seves prerrogatives com a president de la cambra és l’herència del Procés. Durant aquells anys, molts diputats ja advertiren que aquella degradació institucional tindria conseqüències a llarg termini.
El que s’ha observat aquesta setmana és un canvi d’estratègia de Josep Rull, que ja començà a mostrar en el debat de política general fa dues setmanes. Davant la pressió de partits com ERC, Comuns i CUP, ha adoptat un paper més intervencionista contra Vox i Aliança Catalana. El cordó sanitari no està funcionant, i Rull exerceix ara com a braç armat de la seva estratègia.
Josep Rull exerceix com a braç armat del cordó sanitari
En les tres sessions d’aquesta setmana (dimarts, dimecres i dijous), Rull ha tallat la paraula almenys en quatre ocasions. Dues a Sílvia Orriols, una a Júlia Calvet i una altra a María Fuster. En el cas d’Orriols, no li permeté ni defensar-se de les acusacions llançades per Tània Verge.

El canvi d’estratègia de Rull respon als nervis desfermats aquestes últimes setmanes a les seus dels principals partits. Fa uns mesos, decidí intervenir menys en veure que el cordó sanitari estava disparant encara més Vox i Aliança. Però els últims sondejos i les pressions dels partits han portat Rull a tornar a una posició més bel·ligerant.
Cal recordar que el president fou advertit pels lletrats de la cambra per intentar limitar la llibertat d’expressió. Vox també advertí Josep Rull d’anar als tribunals pel cordó sanitari al Parlament. Mentrestant, els partits de l’establishment intenten blindar-se promovent una reforma urgent del Parlament "contra els discursos d’odi".
Això significaria modificar el reglament per limitar la llibertat d’expressió i el dret a la representació parlamentària. Una cosa que no es podria entendre sense la lògica que ha operat a Catalunya durant els anys del Procés. És a dir, la degradació de les lleis i les institucions per imposar idees i projectes polítics al marge dels procediments democràtics.
Més notícies: