La guerra que ve a ERC després de la renúncia de Pere Aragonès

Com ja sap tota Catalunya, Pere Aragonès deixa la política institucional i no recollirà l'acta de diputat. Es tracta de la primera víctima d'unes eleccions especialment severes amb Esquerra, que perd un terç dels seus diputats de cop. Ho va dir Aragonès diumenge a la nit i tenia part de raó: els republicans segueixen en un cicle molt negatiu després de les municipals i les generals.

La renúncia d'Aragonès era previsible i l'honra que sigui tan ràpida. Els militants d'ERC esperen ara saber què faran Marta Rovira i Oriol Junqueras –secretària general i president del partit– per conèixer la magnitud del canvi. La crisi interna dels republicans arriba en el pitjor moment, en plena incertesa després de les eleccions, on el vot d'Esquerra és necessari per formar govern.

Els republicans hauran de prendre una decisió molt important en les següents setmanes i ho faran sense un lideratge clar. A primera vista la figura d'Oriol Junqueras emergeix, però la majoria de militants demanen foc nou. El cap dels alts càrrecs d'ERC demana no donar suport a Salvador Illa, encara que això signifiqui noves eleccions.

Els dirigents republicans saben que la seva formació no pot governar al costat del PSC i els Comuns i insisteixen que es queden a l'oposició. Repeteixen una vegada i una altra que ara toca a Junts i al PSC formar un executiu, encara que saben que tard o d'hora hauran de decidir què fer.

A Esquerra se li presenta, doncs, una disjuntiva que haurà de solucionar abans d'escollir el nou líder. Donar suport o no a Salvador Illa en una investidura o, el que és el mateix, forçar noves eleccions i anar-hi amb Oriol Junqueras, probablement.

Comença el mal rotllo a Esquerra

Hi ha molts militants de base que fa temps que veien venir el desastre. Això sí, ningú s'esperava baixar fins als 20 diputats.Alguns alts càrrecs eren conscients que tocaria patir, però creien que era possible tenir més de 25 escons. El cop és dur, Aragonès se n'ha anat i molts militants esperen més dimissions.

Ara mateix tots miren Oriol Junqueras, president de la formació. La vella guàrdia l'empeny perquè faci un pas endavant i anunciï que agafa les regnes, encara que no compti amb el suport de les bases. La cort d'Aragonès mira, en canvi, cap a una altra banda i dirigents com Marta Vilalta, Sergi Sabrià o Laura Vilagrà guarden silenci.

Sense nou líder, a ERC no li interessa gens anar a noves eleccions. Donar la presidència a Salvador Illa amb un vot a favor a canvi de res sembla una jugada a evitar, això no obstant. És la tempesta perfecta en un partit on Marta Rovira gairebé ni es parla amb Junqueras, on Marc Álvaro acusava un alt càrrec d'Economia de no assumir com a pròpia la derrota i on els militants demanen amb urgència un canvi de rumb.

El mal rotllo a Esquerra estava silenciat mentre regentava el poder autonòmic. Gairebé tots els comandaments ocupaven un lloc a l'administració, però la decisió d'Aragonès d'anar a l'oposició obre la caixa dels trons. Hi ha qui vol noves eleccions amb Junqueras o sense i qui prefereix ser conservador, permetre a Illa governar i quedar-se a l'oposició.

Hi ha, a més, els que volen entrar al Govern per mantenir quotes de poder i, en certa manera, la pau interna. I, és clar, comencen a treure el cap els que busquen reemplaçar Pere Aragonès i comencen a fer trucades per sondejar suports. Esquerra es prepara perquè tots els debats silenciats des del 2012 surtin a la llum. Si Oriol Junqueras ho permet a curt termini, és clar.