Torna Convergència

La guerra oberta a Junts per Catalunya s'agreuja. El sector institucional encapçalat per Jordi Turull ha posat la directa contra la vicepresidenta Aurora Madaula, afí al sector de Laura Borràs. D'aquesta manera es confirma la tornada del partit de Carles Puigdemont a les essències de la vella Convergència.

La nova guerra va començar amb el discurs de Madaula assenyalant les violències masclistes de companys de partit des de la tribuna del Parlament. Cosa que va desfermar la indignació entre els seus rivals interns. Fins al punt que Anna Erra, presidenta del Parlament, ha citat Madaula per tractar la seva continuïtat a la Mesa.

Això és rellevant, perquè Anna Erra va ser l'aposta personal de Jordi Turull per rellevar Laura Borràs a la presidència del Parlament. Es confirma així el desafiament de l'antiga Convergència a la presidenta. Una baralla que va més enllà del que és orgànic i que coincideix amb el viratge estratègic del partit de Puigdemont.

La lluita pel poder a Junts

L'espai postconvergent arrossega des de fa temps una guerra que sotmet Junts a una tensió constant. D'una banda, hi ha el secretari general, Jordi Turull, representant de la línia continuista amb la tradició convergent. De l'altra, hi ha la presidenta, Laura Borràs, portadora d'una línia rupturista.

Els de Turull són partidaris de la moderació i el pragmatisme, i de reconstruir la unitat independentistes amb ERC. Els de Borràs defensen la tesi de la confrontació i la guerra total contra Esquerra. Els convergents defensaven l'acord amb el PSOE, els rupturistes el bloqueig i noves eleccions.

Al mig hi ha Carles Puigdemont, que no té cap càrrec orgànic però actua com a àrbitre a l'ombra. La seva decisió d'investir Pedro Sánchez confirma el retorn del partit a la vella Convergència, la senyal del qual sempre va ser la negociació a Madrid i el “peix al cove”. Això accelera la lluita pel poder a Junts.

Cap a l'escissió?

La desaparició del PDeCAT ha deixat orfe a l'espai nostàlgic del pujolisme, amb figures com la de l'expresident Artur Mas. Ell va ser un dels que va defensar des del principi la necessitat de trobar vies d'acord amb el PSOE. Aquest sector, en què també hi ha un important sector empresarial del país, ha trobat a Turull el vector polític per arrossegar Puigdemont al seu terreny.

Per ells, Laura Borràs representa els excessos que tant en les formes com en l'estratègia allunya Junts del seu gen convergent. La presidenta va aconseguir imposar la ruptura amb el Govern de Pere Aragonès l'octubre passat. Però això no va fer res més que recruir els recels entre les dues ànimes del partit.

Els convergents van aprofitar l'escàndol de corrupció de Borràs i la sortida de la presidència del Parlament per debilitar-la. A contracor, aquesta va acabar acceptant Anna Erra com la seva successora en el càrrec. Però a canvi va blindar el càrrec com a presidenta, i les imminents eleccions generals van ajornar el debat de l'escissió.

Borràs, acorralada

El cas Madaula torna a propiciar una oportunitat per emprendre l'ofensiva final contra Laura Borràs. Aquesta ha mostrat el seu suport incondicional a la vicepresidenta, davant de les veus que en demanen la dimissió com el líder comarcal Carles Bosch. Aquest va ser un dels que es va oposar amb més afany a la sortida del Govern el 2022.

Aquests veuen la liquidació política d'Aurora Madaula com l'avantsala de l'enderrocament de Borràs. La presidenta ha deixat clar que no té intenció de rendir-se, almenys fins al proper congrés nacional. Però el nou context polític i l'aval de Puigdemont a les tesis de la vella convergència decanten clarament la balança a favor de Turull.