El Govern amaga la nacionalitat que tenen els beneficiaris de les ajudes

A Catalunya, tres anys abans de crear-se l'Ingrés Mínim Vital a tot Espanya, es va activar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Es tracta, en concret, d'una prestació d'últim recurs sobre la qual, fins al 2021, la Generalitat oferia dades en què revelava si els perceptors eren espanyols o estrangers. Aleshores, el percentatge de persones foranes beneficiades per aquesta ajuda rondava el 40% segons Vox i The Objective. Eren dos punts menys que el percentatge d'estrangers empadronats a Catalunya que gaudia d'ajuts per llogar un habitatge.

El 2021, a Catalunya, els estrangers eren un 16% de la població. Avui, la Generalitat no agrupa els perceptors de la RGC i els ajuts per a lloguer en funció de si són ciutadans espanyols o no. Per què? Doncs perquè, segons el parer de la Generalitat, “el tipus de document identificatiu de la persona és irrellevant per rebre la prestació”.

Vox sí que ho considera important

Saber quin percentatge dels perceptors d'aquestes ajudes disposa de DNI i quin percentatge té NIE (i són, en conseqüència, estrangers) sí que és rellevant per a Vox. Per això, la formació fa mesos que exigeix aquesta dada.

De moment, a Vox diuen tenir només xifres de dos anys: 2020 i 2021. 06%. Aporten, a més, un quadre amb xifres facilitades per la Generalitat. L'increment, en un any, va ser d'onze punts. Quins percentatges hi haurà ara? La Generalitat no ho diu, però María García Fuster (diputada de Vox al Parlament) considera que el volum de perceptors estrangers ha continuat creixent.

“Decideixen blindar la informació perquè els ciutadans no coneguin la realitat de què dediquen els diners. Lamentablement, una part importantíssima dels recursos públics són destinats a la immigració, i hi ha una clara discriminació positiva a favor seu. Això fa que el català treballador que en un moment donat pot necessitar una ajuda puntual secundària, es vegi totalment abandonat”. Així opina Garcia Fuster.

Des de Verificat, associació que s'autodefineix com a "sense ànim de lucre" i que, a la seva web, s'autoatorga la missió de "lluitar contra la desinformació i la manipulació a Internet" diuen que no, que ni Vox ni The Objective diuen la veritat . Quina veritat defensa Verificat?

Doncs que la RGC no s'atorga “en funció de la nacionalitat, sinó en funció dels ingressos” i que, si hi ha més perceptors estrangers, és perquè el 52% dels forans residents a Catalunya estan “en risc de pobresa”.

I, sí, això és cert, però és que ni Vox ni The Objective neguen que això sigui així. Ells només denuncien que la Generalitat amaga la nacionalitat dels perceptors de la RGC. I això, es posin com es posin a Verificat, és veritat, perquè no hi ha dades públiques des del 2021. Al final, caldrà verificar fins i tot al verificador perquè, el verificador que verifica com a verifica Verificat, és un verificador dolent.

Imports de la RGC

La RGC es concedeix a totes les unitats familiars, independentment de la mida, en què els ingressos són inferiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest està fixat en 614,65 euros a 14 pagues. Així, el llindar d'ingressos se situa a 717,10 euros al mes en dotze pagues.

D'aquesta manera, una persona sola sense ingressos de cap mena rebria mensualment aquest import. Si la unitat familiar té dos membres, se'n reben 1.075,64. Si en té tres, 1.183,21 i, si en té quatre, 1.290,77. Si en té cinc o més membres, se'n reben 1.305,11.

En cas que hi hagi algun ingrés -inferior a l'IRSC, perquè si hi ha ingressos mensuals superiors no hi ha ajuda- es resta a la quantitat assignada.

Així, una família de tres membres en què un té una feina a temps parcial pel qual rep 183 euros, rebria 1.000,21 euros mensuals. Per rebre la RGC només cal tenir més de 23 anys i fa dos anys que resideix a Catalunya. Segons com (i aquest és el drama) de vegades surt més a compte no treballar que fer-ho.