El Govern, en caos: tots els incendis que Aragonès té sobre la taula

Un incendi darrere l'altre. Aquesta és la tònica general que marca el compàs del Govern els últims mesos, amb un Pere Aragonès al qual la legislatura se li està fent llarga. L'executiu català, en marxa des del maig del 2021 però amb ERC en solitari des de l'octubre del 2022, afronta aquest nou any el tram final del seu recorregut.

El mandat del Govern expira, com a molt tard, el febrer del 2025, el límit legal de la legislatura. Tot i això, no només res no garanteix el seu esgotament, sinó que les carpetes 'calentes' que Aragonès i els seus tenen sobre la taula no conviden a l'optimisme. El fantasma d'unes eleccions anticipades —un avançament a la tardor guanya cada cop més números— deambula per la plaça de Sant Jaume des de fa mesos, però el context polític ha subratllat recentment la seva presència.

Els incendis que té davant seu el Govern són múltiples i semblen, per ara, irrefrenables. En un tram final de legislatura on l'oposició marca perfil i encareix els acords, la seva resolució sembla encara més complexa, si és possible. A quins embolics s'enfronta Pere Aragonès el darrer any de la seva presidència? Fem una ullada als principals problemes que el Govern té sobre la taula.

La Sanitat col·lapsada i els professionals, en vaga

2024 ha arrencat amb un col·lapse de la sanitat pública a Catalunya pel repunt de virus respiratoris. Tot i que es tracta d'una situació comuna en aquesta època de l'any, el sistema sanitari de la regió pateix tensions importants, tal com denuncien els sindicats. CSIF alertava aquesta mateixa setmana que, encara que l'augment de la incidència pels virus ha augmentat molt significativament, la gestió “deficient” de la sanitat pública catalana agreuja la situació.

"La manca de previsió i responsabilitat dels responsables de la sanitat catalana queda en evidència: llargues hores dʻespera per ser atesos, col·lapse dʻurgències, falta de pediatres, etc.", explicava el sindicat. Alhora, l'organització denunciava que Salut va reduir al desembre l'atenció pediàtrica a 300 CAPs per falta de professionals. “Passa cada any, tot i venir avisant i demanant un pla preventiu des de fa setmanes”, assegura el CSIF.

A això, cal afegir el conflicte laboral obert al si de la Sanitat catalana. Ja al desembre, el col·lectiu d'infermeres va iniciar una onada de protestes, que ara ha desembocat en una vaga indefinida. S'hi han sumat aquesta mateixa setmana els tècnics sanitaris.

Tots reclamen millores laborals i salarials davant del nou conveni signat entre l'Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats majoritaris. Creuen que l'acord és absolutament insuficient i fa vessar un got ple d'indignació després d'anys de retallades. La tensió entre els professionals sanitaris i el Govern es troba, doncs, al límit.

PISA, la gota que ha fet vessar el got de la crisi educativa

Si l'àmbit sanitari acumula una polèmica darrere l'altra, tampoc no queda enrere l'altre gran camp competencial de la Generalitat. Es tracta de l'Educació, els resultats de la qual s'han situat en les darreres setmanes al focus de l'actualitat. Ho van fer després de la publicació, a principis de desembre, de les dades de l'informe PISA, del qual l'ensenyament a Catalunya sortia molt malparat.

La conclusió general era clara: Catalunya obtenia les seves pitjors dades històriques i una reculada equivalent a un curs sencer respecte als registres anteriors. Valors com la competència matemàtica o la comprensió lectora queien amb molta contundència i encenien totes les alarmes. Tot i això, més d'un mes després, l'aplicació de solucions s'ha quedat en meres paraules de la consellera del ram, Anna Simó.

Tot i l'aparentment greu situació, Simó va descartar mesures a curt termini. Aquesta setmana s'ha constituït la taula d'experts que hauran de proposar, en dos mesos, solucions a la situació. Amb aquests terminis, sembla que les possibles mesures reactives no tindran la urgència necessària, de manera que sembla que el problema romandrà sobre la taula i sota el focus informatiu, de manera creixent, al llarg d'aquest tram final de legislatura.

La inseguretat als carrers i a les presons, una altra 'patata calenta'

Una altra de les grans 'patates calentes' del Govern és la inseguretat palpable als carrers de multitud de barris i municipis de Catalunya. Tot i els esforços del conseller Joan Ignasi Elena a llençar pilotes fora, els números salten a la vista. Tot i que encara no hi ha dades definitives del 2023 —manca tancar les de l'últim tram de l'any—, els números dels tres primers trimestres reflecteixen una situació molt preocupant.

Les dades del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior (gener-setembre 2023) confirmen un augment dels delictes del 6,5% respecte a fa un any. Encara és més clar el repunt si ho comparem amb el 2021: l'increment fins al 2023 és del 33,66%. Homicidis, robatoris amb violència i agressions sexuals amb penetració són tres dels fets punitius que creixen de manera preocupant.

La inquietud per la inseguretat es percep als carrers de Catalunya i, al Govern, l'enrenou li creix per moments. I no només als carrers es percep aquesta inseguretat: també a l'àmbit de les presons, que competeixen directament a la Generalitat. Les agressions a treballadors als centres penitenciaris han anat en augment, i ja són més de 1.200 els professionals agredits, fet que suposa una ràtio sorprenent, i del tot lamentable, de tres agressions diàries.

Per si els problemes per a Joan Ignasi Elena fossin pocs, a finals de setmana en sortia un més a la llum: el malestar dels Bombers de la Generalitat per la falta d'equips de protecció. Els problemes, doncs, desborden la conselleria. Interior i Justícia tenen davant seu, en definitiva, un dels incendis més importants als quals s'ha d'enfrontar el Govern l'últim any de legislatura.

La sequera i les possibles restriccions, un altre gran repte del Govern

És evident que el '(non) piove, porco governo' no pot constituir un argument contra l'executiu d'Aragonès. En canvi, sí que ho pot ser la gestió de la sequera que assetja Catalunya des de fa molts mesos. La falta de precipitació, ja molt greu a determinades zones del país, condicionarà les decisions del Govern aquest any, i més amb l'arribada del turisme a la temporada d'estiu.

En les properes setmanes podrien anunciar-se noves mesures per combatre la situació de sequera. Si no cessa, el problema es traslladarà a l'àmbit turístic, amb presumibles restriccions a accions com omplir piscines, cosa que podria afectar, a més de particulars, establiments hotelers. Una eventual crisi turística podria ser, doncs, la primera conseqüència de les restriccions d‟un departament d‟Acció Climàtica que es prepara per a un 2024 que es preveu d‟alta tensió.

L'ús del català, en declivi

A tots aquests incendis cal sumar-ne un altre a l'àmbit lingüístic. L'ús del català continua en declivi segons les últimes dades i el Govern, lluny d'aportar un pla dirigit a resoldre'l, sembla inactiu pel que fa a política lingüística. Les darreres dades se sumen a les ja existents des de fa anys, i apunten a la pèrdua del català com a llengua d'ús entre els joves.

Segons l'última Enquesta a la Joventut de Catalunya, només el 25% dels joves tenen el català com a llengua principal. La xifra és 18 punts inferior a fa quinze anys; mentre que l'ús del castellà sí que aconsegueix consolidar-se i incrementar lleugerament. La política lingüística és un dels talons d'Aquil·les que desgasta ERC des del vessant més nacionalista de l'electorat.

Amb les eleccions autonòmiques a la cantonada, la formació republicana té en la llengua un altre dels seus incendis principals.

Tot pendent d'un pressupost que ja va tard

Tot plegat són 'patates calentes' a què s'anteposa l'eina més bàsica per poder fer-los front. Es tracta del pressupost de la Generalitat, la negociació del qual sembla haver-se estancat després de les vacances de Nadal. Tot i que ERC treballa per obtenir suports i poder aprovar-los durant el primer trimestre de l'any, el rellotge corre.

En Comú Podem i especialment el PSC, socis prioritaris dels republicans, encara estan lluny d'un eventual suport al Govern. La no aprovació dels comptes, que podria suposar un avançament electoral, és una possibilitat que només s'esvairà amb l'acord tripartit, constatada la llunyania de posicions amb Junts o la CUP.

Els incendis del Govern i la seva fragilitat, precisament per la demora pressupostària, són els dos ingredients principals amb què arrenca el darrer any de legislatura. Aconseguirà Pere Aragonès sortir airós d'aquest tram final de mandat o, tal com sembla, el Govern farà aigües abans del previst? Serà el temps qui tregui i doni raons…