La Fundació Bofill no baixa del vaixell del pedagogisme

El fracàs educatiu a Catalunya no ha suposat un replantejament profund del model educatiu i ideològic que ha portat aquest fracàs. Per contra, els responsables d'aquesta situació es repleguen encara més a les seves postures. La Fundació Bofill n'és l'exemple més clar.

Assenyalada per ser un dels lobbies amb més incidència al fracàs educatiu català, la Bofill no s'ha apuntat a un debat de fons. De fet, al seu darrer anuari diuen de manera implícita que el problema es redueix al finançament. Com és sabut, aquest és un dels recursos més socorreguts per defugir debats més complexos i espinosos.

I malgrat el fracàs a PISA, en competències en català o en matemàtiques, des de la Bofill posen com a mesura més important un nou sistema de finançament per als centres. És a dir, que calen diners perquè l'actual sistema sí que aconsegueixi funcionar. No seria, doncs, gens estructural, sinó més aviat circumscrit a una necessitat adaptar-se millor a la realitat social.

Però davant del fet que l'educació catalana ja ha vist millorats els seus recursos durant els darrers anys, la Bofill ara matisa i diu que cal que es reparteixin amb una “fórmula d'equitat”. Més concretament, que “el centre rebi recursos en funció de les realitats socials i educatives del seu alumnat i entorn”. Ara bé, per aplicar tot això abans caldria fer una “prova pilot”, diuen des de la Fundació.

La Bofill passa la factura

A partir d'aquí, la Bofill planteja més mesures, i que, en darrer terme, es redueixen a més finançament.

Demanen 3.200 mestres per a primària, 2.400 per a secundària, una prestació universal per fill, universalització del menjador escolar, augment de les places a Infantil 1 i Infantil 2, ampliació de les aules d'acollida amb 600 tutors més, gratuïtat de les extraescolars, una reserva del 20% per a “actuacions de millora de les oportunitats educatives en entorns vulnerables” i la presència de 5 professionals d'atenció social en centres educatius amb alumnes vulnerables.

Aquesta mateixa setmana, el cap de projectes de la Fundació, Miquel Àngel Alegre, s'expressava en aquests mateixos termes a TV3. "Clarament, es veu una relació molt forta entre com cauen els resultats i com creixen les desigualtats educatives i com es fa més complexa la realitat de l'alumnat", va dir Alegre. A més, es va mostrar "escèptic" davant la influència de la metodologia en el fracàs educatiu:

És a dir, que per part de les elits – en aquest cas, educatives – no s'espera de moment un replantejament profund del model. Per contra, tot apunta a una cronificació dels actuals problemes a través de la clàssica dinàmica de reclam de més recursos públics.