Frenada a l’optimisme de Pedro Sánchez: Per què els espanyols són (i seran) cada dia més pobres

Pedro Sánchez es va acomiadar dels espanyols aquest 2025 amb un balanç en la línia del triomfalisme desenfrenat que ve mostrant. No és per menys. Els escàndols de corrupció i assetjament sexual que assetgen el Gobierno i el PSOE l'obliguen a vendre assoliments econòmics i socials per sobre de les seves possibilitats. Durant la conferència de premsa ‘Cumpliendo’ sobre els èxits del Gobierno de coalició progressista, va tornar a utilitzar la macroeconomia per transmetre una imatge desconfigurada de la realitat.

Pedro Sánchez sosté que Espanya és l'economia que més creix d'Europa i que el nostre país és ara mateix un transatlàntic econòmic. Les dades confirmen que, efectivament, el PIB espanyol és el que més puja a la zona euro. Però, significa això més riquesa a les llars? On és la trampa, i a què ens enfrontem en els pròxims anys?

Com va explicar l'economista i divulgador Joan Tubau al podcast La Catalunya Woke, la trampa és a utilitzar el PIB com a indicador del creixement econòmic. El PIB espanyol creix gràcies a l'arribada d'immigració que ha ampliat la base de població en edat de treballar. Però el creixement en nombres absoluts no es correspon amb el poder adquisitiu de les famílies, que es mesura amb el PIB per càpita.

"El PIB ha crescut, però el PIB per càpita està estancat i això indica que no hi ha creixement", va explicar Tubau. Segons les dades de la Comissió Europea, el 2024 el PIB per càpita d'Espanya es va situar un 25% per sota de la zona euro: 32.630 euros per habitant, davant d'un promig europeu de 43.310 euros. Són 10.680 euros de diferència, que evidencia un problema de productivitat que empobreix la població.

Què ens depara el futur

Segons aquest expert, l'endeutament dels estats està portant a una situació d'estancament de les economies que empobreix la classe mitjana. "No cal una gran crisi, simplement l'economia entra en una fase d'estancament on la gent va perdent poder adquisitiu i arriba un dia que t'adones que ja no ets classe mitjana". Aquest economista preveu que quan el deute dels estats arribi al màxim pujarà la prima de risc, s'imprimirà més diners i arribarà la hiperinflació.

Això convida a obrir debats incòmodes com el futur de les pensions o de l'estat del benestar. Tubau té clar que el sistema públic de pensions no és sostenible a mitjà o curt termini, i que l'estat del benestar tal com està muntat ara acabarà col·lapsant. Sobretot perquè absorbim una immigració, la majoria de la qual té una aportació negativa al sistema de cotitzacions.

"Els recursos no són infinits i si tens cada vegada més gent no pots mantenir la mateixa qualitat dels serveis", alerta l'expert. Al seu parer, els serveis públics no desapareixeran, però seran cada vegada més deficients: "En comptes de tres dies per operar la teva mare o la teva àvia en seran sis, o directament la deixaran morir. És així de cru", afirma.

Tubau veu dos escenaris possibles: "o un gran crash que recordarem tota la nostra vida, o una lenta decadència amb economies adormides que no produeixen res i no ofereixen oportunitats als seus joves". Ell aposta més pel segon escenari.