Europa Press, e-NotíciesPOLÍTICA
La Fiscalia del Suprem tira un cable a Carles Puigdemont i a Pedro Sánchez
La número dos del fiscal general de l'estat "salva" l'expresident contra l'opinió majoritària dels fiscals del TS
Gir inesperat en el posicionament dels fiscals del Tribunal Suprem sobre el cas Tsunami Democràtic i la implicació de Carles Puigdemont. El dictamen definitiu de la Fiscalia no veu prou indicis per investigar l'expresident. A més, qualifica de "meres conjectures o sospites" l'atribució del delicte de terrorisme per part del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón.
La contundència del dictamen contrasta amb l'informe presentat pel fiscal de sala, Fidel Cadena, i aprovat per una majoria dels fiscals del Tribunal Suprem. En ell consideraven Puigdemont "líder absolut" d'una "organització amb caràcter terrorista". Finalment, el Suprem rebutja investigar tant Carles Puigdemont com Ruben Wagensberg, i torna la pilota a la teulada de l'Audiència Nacional.
Això suposa un alleujament no només per a Junts i Carles Puigdemont, sinó també i sobretot per al Govern de Pedro Sánchez. La implicació de Puigdemont amb el terrorisme posa en dubte la inclusió de l'expresident a la llei d'amnistia. Si finalment no es pot acollir a l'amnistia, l'acord de legislatura podria saltar pels aires.
Decisió en contra de la majoria dels fiscals
El posicionament de Fiscalia és contundent, no només posant en dubte el paper rellevant de Carles Puigdemont a Tsunami, sinó fins i tot descartant-ne la vinculació. Cal recordar que la plataforma Tsunami Democràtic va coordinar les accions de protesta contra la sentència del Procés el 2019. Accions que van desencadenar situacions de violència, i que el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, va qualificar de terrorisme.
El jutge va elevar el cas al Tribunal Suprem perquè la Fiscalia valorés la investigació de Puigdemont i Wagensberg. La majoria dels fiscals van votar a favor d'investigar-los, però l'informe final s'hi oposa ia més posa en dubte la solidesa dels arguments del jutge instructor. Aquesta decisió torna a avivar les especulacions sobre la influència del fiscal general de l'Estat, Álvaro Ortiz, per salvar Puigdemont.
En un primer informe, el fiscal del Tribunal Suprem Álvaro Redondo va avalar la tesi del jutge García-Castellón sobre Puigdemont i el terrorisme. Quatre dies més tard, i després de reunir-se amb el fiscal general, va presentar un altre informe descartant el delicte de terrorisme i exculpant Puigdemont. Però tant Redondo com Ortiz neguen que hi hagi hagut pressions polítiques per canviar la decisió.
Ingerència política als jutges?
La disparitat de criteris ha fet prevaler el principi de jerarquia, que estableix que es prendrà la decisió del superior de més rang. En aquest cas es tracta d'Ángeles Sánchez-Conde, número dos del fiscal general de l'Estat. Sobre la decisió planeja l'ombra de la sospita d'una ingerència política sobre la judicatura.
La realitat és que l'acció de la fiscalia general, dependent del Govern, aplana el camí perquè Puigdemont pugui acabar beneficiant-se de la llei d'amnistia. El Govern necessita que això passi perquè Junts aprovi els pressupostos i sostingui la legislatura. En cas contrari, tot podria ensorrar-se i el PSOE es veuria obligat a convocar eleccions en ple procés de descomposició de l'esquerra.
La decisió arriba també en plena ofensiva de Junts i Carles Puigdemont contra els jutges a qui acusa de prevaricació. El líder independentista, fugat des del 2017, denuncia una campanya de les clavegueres de l'estat per perjudicar l'acord Junts-PSOE. De moment no s'ha pronunciat sobre aquesta decisió clau, que la beneficia.
