Feijóo, a la recerca del centre, torna a agitar la Gran Coalició

Alberto Núñez Feijóo no deixa de sorprendre propis i estranys, i aquest dilluns ha aparegut al congrés federal del sindicat UGT. És la primera vegada que un dirigent del PP participa a un congrés del sindicat socialista. En plena crisi del PSOE, i amb el Govern de Pedro Sánchez penjant d'un fil, el líder popular ha adoptat l'estratègia de disputar el centre i ho ha fet en terreny dels socialistes.

No és res de nou. L'any passat, al debat d'investidura com a candidat a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo va presentar un programa amb mesures progressistes com la pujada dels salaris i la reducció de la jornada laboral. Al congrés de la UGT, aquest dilluns, Feijóo ha tornat a apel·lar als grans consensos perquè "les majories tornin a prendre les grans decisions" i Espanya "deixi d'estar en mans d'una minoria".

Envoltat de sindicalistes i de dirigents de l'esquerra com la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, Feijóo ha reivindicat el paper dels governs del PP a la conquesta del diàleg social. I s'ha compromès a mantenir-ho. Ha posat com a exemple la llei de conciliació i coresponsabilitat familiar presentada pels populars al Congrés dels Diputats el mes passat.

Canvi d'estratègia: de la dreta al centre

Feijóo, tendent sempre a la moderació, es va deixar arrossegar pel sector radical del PP que demanava mobilitzacions al carrer quan el PSOE i Junts van pactar l'amnistia. Creia que allò podia acabar debilitant Vox, que travessava per una crisi interna, però temps després les enquestes ho desmenteixen. I encara que el PP manté el creixement en vots, no acaba de trobar la fórmula per augmentar la distància respecte dels socialistes.

A Gènova s'ha tornat a instal·lar la idea d'un gir a la moderació per marcar distàncies amb Vox i ocupar un espai de centre on es poden acollir socialistes renegats. Al PSOE cada vegada són més els crítics amb el “sanchisme”, que a més amb la crisi de Sumar té molt difícil reeditar el govern de coalició. Davant això només hi ha dues alternatives, o un govern de PP i Vox, o una Gran Coalició del PP amb el PSOE.

El gir a la dreta no ha fet els resultats esperats i els jerarques del PP entenen que no té sentit seguir escorats a la dreta. Vox té un compartiment estanc de vots i la seva radicalització impedeix el traspàs massiu de votants del PP. Amb el flanc dret protegit, l'objectiu del PP ha de ser bascular cap al centre procurant no passar-se per no espantar el vot conservador en ple procés de dreta del votant a escala global.

L'aliança amb Vox no convenç

Però n'hi ha una altra derivada, i és que refiar l'alternativa de govern a una aliança amb Vox bloqueja l'exploració d'altres majories més còmodes per al PP. Gènova prefereix l'acostament al nacionalisme conservador tipus PNB, i fins i tot Junts, si realment mostra una voluntat de tornar a l'antiga Convergència. Perquè si el PP forja una gran aliança amb el PSOE post-sanxista i incorpora el PNB, Junts podria aprofitar per arrabassar el protagonisme a ERC a Madrid.

Feijóo no ha esmentat en cap moment la Gran Coalició, però l'apel·lació a les “majories” i al “diàleg social” és una clara picada d'ullet als socialdemòcrates revoltats contra Sánchez. S'erigeix així com el paraigua d'un gran espai on càpiga des de la dreta del PSOE fins als marges de Vox, per superar la crisi política espanyola. Tot i que no n'hi ha prou de derrotar Pedro Sánchez a les urnes, sinó que el pla de Feijóo requereix també un canvi a la cúpula del PSOE.

Si Sánchez es manté al poder la Gran Coalició està descartada, perquè prefereix ser oposició de PP i Vox que segon al govern de Feijóo. Sánchez intentarà amarrar el seu poder al congrés federal del PSOE dels pròxims dies, però si cau el Govern i perd les eleccions serà molt difícil resistir les pressions internes per a un relleu. Aquest seria l'escenari somiat per Feijóo, que mentrestant efectua el gir cap al centre per llançar la seva ofensiva sobre el “sanchisme” en crisi.