La UE dóna llargues a Pedro Sánchez i al català

La Unió Europea ha ajornat la votació sobre l'oficialitat del català i Pedro Sánchez i els independentistes hauran d'esperar. Els estats membres s'han negat a votar la modificació del reglament lingüístic, en espera de conèixer les conseqüències de la mesura i el seu impacte econòmic.

Els països de la Unió Europea han deixat clar aquest matí que una cosa són les urgències del Govern espanyol i una altra el ritme del parlament europeu. Sánchez té pressa per aprovar l'oficialitat del català, el gallec i el basc com més aviat millor. Des de Junts pressionen amb la seva aprovació per desencallar les negociacions.

Però els països no ho veuen clar, i esperaran que hi hagi un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències i l'impacte econòmic. L'ajornament afegeix més pressió sobre el PSOE i Pedro Sánchez. El temps s'esgota, i les exigències de l'independentisme se li ennueguen al Govern en funcions.

S'ajorna la decisió

Els països de la Unió han despatxat la qüestió del català en quaranta minuts, sense una decisió ferma. Una vintena de països han sol·licitat informes jurídics abans de sotmetre el tema a votació. Al Govern apunten que la reunió ha estat constructiva i intenten llançar un missatge d'optimisme.

"Per part d'Espanya, volem avançar el més rápid possible", ha dit el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, després de finalitzar la sessió. El ministre ha intentat convèncer els països membres, que no obstant han descartat la votació.

Albares ha recordat que el català té més parlants que molts altres idiomes oficials a la UE. També ha afirmat que Espanya fa anys que reclama la seva oficialitat. Davant els mitjans, el ministre ha destacat que cap país no ha vetat la proposta i que simplement s'ha ajornat la decisió.

El Govern prioritza el català

Albares ha volgut transmetre optimisme i assegura que avui s'obre una porta per al reconeixement del català com a idioma oficial a Europa. Segons ha explicat, alguns països veuen difícil la introducció de tres noves llengües. Així que proposaran fer una per una, començant pel català.

Països com Eslovènia i Irlanda s'han mostrat més favorables a l'ús del català a les institucions europees. Però també reconeixen que cal un coneixement més gran sobre l'impacte de la mesura. Estats com Croàcia i Alemanya s'han mostrat escèptics, mentre que Suècia o Finlàndia tenen més reticències.

I ara què?

El PSOE presentarà la sessió d'avui al Congrés dels Diputats com a mostra del compromís ferm amb el català. Tot i això, la dilatació del tràmit a la UE complica les coses a Pedro Sánchez. A Junts ja han deixat clar que l'aprovació és fonamental per continuar les negociacions.

Els pals a les rodes del català a Europa coincideixen amb les complicacions a la llei d'amnistia. El seu encaix legal cada vegada és menys clar, ia Ferraz ja descarten que està a punt abans de la investidura. Això està allunyant cada cop més les dues parts negociadores, PSOE i Junts.