L'estrepitós fiasco de Junts amb el vel islàmic rellança Aliança Catalana

En un intent per recuperar terreny davant l'avanç d'Aliança Catalana, Junts per Catalunya ha emprès un gir discursiu que ha generat polèmica i reaccions contraposades. El partit liderat per Carles Puigdemont ha proposat la prohibició del vel islàmic a les escoles i del burca i el nicab a la via pública. Aquesta mesura ha estat presentada com una defensa de la igualtat de gènere i dels drets de les menors, però ha despertat escepticisme tant dins com fora de l'arc parlamentari català.

L'enduriment del discurs per part de Junts es produeix en un context electoral advers. Segons dades demoscòpiques recents, Aliança Catalana estaria atraient una part significativa de l'electorat independentista més conservador, arrabassant entre set i vuit diputats a Junts en intenció de vot. Aquesta pressió ha forçat a Junts a prendre decisions que busquen reforçar el seu perfil ideològic sense renunciar a una imatge de moderació, un equilibri que fins ara sembla no estar donant resultats positius.

'Benvinguts a l'extrema dreta'

L'episodi més recent que il·lustra aquest vaivé es va produir al Parlament de Catalunya, on la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va criticar durament el canvi de postura de Junts. Des de la tribuna, Orriols va ironitzar sobre la nova línia del partit, recordant que anteriorment qualificaven de racistes i extremistes a aquells que qüestionaven l'ús del vel.

Al seu parer, el gir no respon a una convicció ideològica real, sinó a la por de perdre representació parlamentària. “Havien tingut anys per posicionar-se sobre aquest element discriminatori i misògin i mai han dit res”, va afirmar Orriols, concloent amb sarcasme: “Benvinguts a l'extrema dreta”:

Junts va respondre de forma immediata. El diputat David Saldoni va acusar Orriols de fomentar l'odi i de comprometre la cohesió social a Catalunya. Va defensar la nova proposta com una mesura a favor dels drets dels nens i de l'emancipació femenina, sense aclarir, però, per què aquesta iniciativa seria diferent de la impulsada per Aliança Catalana. Aquesta ambigüitat ha generat dubtes sobre la coherència interna del partit i ha reforçat la percepció que actua per necessitat electoral, més que per principis clars:

Amb l'islam hem topat

El debat sobre l'ús del vel no és nou a Catalunya. Ja el 2010, municipis com Lleida van iniciar intents de prohibició del burca en espais públics. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre aquestes restriccions per atemptar contra la llibertat religiosa. Des de llavors, el tema ha continuat generant fricció, especialment en entorns educatius, on el Govern ha recomanat evitar l'ús de peces que ocultin el rostre per interferir en la comunicació i l'aprenentatge.

Mentrestant, Aliança Catalana ha intensificat el seu discurs crític contra l'islam, consolidant la seva presència entre sectors que perceben contradiccions entre multiculturalisme i feminisme. Orriols ha sabut capitalitzar aquest terreny discursiu, organitzant actes públics, com una taula rodona a Ripoll contra la imposició del vel, i vinculant el seu missatge a dates simbòliques com el dia contra la violència de gènere. Aquesta estratègia li ha permès posicionar-se com una veu desafiant davant el progressisme tradicional i li ha donat més visibilitat mediàtica.

L'evolució del discurs de Junts i la pressió exercida per Aliança Catalana il·lustren una competència creixent per l'electorat identitari. La reacció dels votants davant aquestes maniobres definirà el rumb de tots dos partits en el panorama polític català. Per ara, Junts continua sense trobar una fórmula clara per frenar l'expansió d'una formació que ha fet del discurs clar i contundent el seu principal actiu polític.