Europa Press L'espiral intervencionista del mercat immobiliari no surt de franc: la pujada més gran en 20 anys
Amb aquests nivells de creixement demogràfic és impossible controlar l’ascens dels preus
Entre novembre de 2024 i de 2025, l'habitatge de segona mà en compravenda ha pujat un 18,8%. Segons dades de Fotocasa, aquesta és la pujada interanual més alta dels últims 20 anys. És a dir, estem de rècord.
El preu mitjà del metre quadrat arriba fins als 2.828 euros, que es tradueix en un preu mitjà de prop de 223.000 euros. En algunes regions, la pujada és de proporcions dantesques. A Múrcia o València, per exemple, han pujat gairebé un 25%. Aquí, a Catalunya, la pujada és d'un 14,3%, cosa que és moltíssim si es té en compte l'elevat punt de partida. Per la seva banda, Balears torna a signar el metre quadrat més car d'Espanya amb 5.206 euros.
Des de Fotocasa consideren que aquesta pujada és “inèdita” i l'atribueixen a un “desequilibri estructural entre l'oferta i la demanda”. L'expressió “desequilibri estructural” és exacta. Només cal afegir que l'origen d'aquest desequilibri és en l'excés de demanda.
L'habitatge arriba a cotes difícils de creure | Europa Press
El creixement demogràfic ho explica tot
A diferència de la premsa subvencionada, a E-Notícies es defensa des de fa temps que l'origen del problema és en l'excés de demanda. El creixement demogràfic ho explica gairebé tot, inclòs el mercat immobiliari. Segons l'INE, entre gener de 2024 i gener de 2025, el creixement demogràfic ha estat de poc més de mig milió de persones. Per primera vegada a la història ens acostem als 50 milions d'habitants.
Sobre aquest creixement demogràfic i la seva relació amb l'habitatge cal assenyalar dues coses. La primera és que es tracta d'un creixement demogràfic inorgànic i que es tradueix en què cada nou ciutadà és un demandant net de béns i serveis. La segona és que aquesta pressió de demanda és tan alta que no es pot satisfer via oferta donada la realitat fiscal, legal i pressupostària d'Espanya.
El creixement demogràfic ho explica tot | AP
La festa de la regulació
Davant d'això, la sortida dels poders públics ha estat portar la demagògia partitocràtica a la política d'habitatge. És a dir, crear fantasmes (els famosos “especuladors”) i posar en marxa una espiral intervencionista. Aquesta espiral no és la causa del problema, però sí un obstacle que només l'empitjora i que, sobretot, genera tensió política i social.
Per exemple: que molts inversors (boomers, en la seva majoria) inverteixin i especulin amb l'habitatge és resultat de la pressió de demanda, no a l'inrevés. És a dir, l'especulació ve després que el bé en qüestió es faci relativament tan escàs que adquireixi molt valor. Tot seguit, els propietaris traslladen l'oferta entre les diferents modalitats immobiliàries per esquivar la regulació i tenir rendibilitat.
Aquesta espiral intervencionista desenvolupa al seu torn dos altres efectes. El primer és que les forces polítiques cada cop proposen mesures més dures; a Catalunya, per exemple, es vol prohibir la compra “especulativa”. El segon és el mercat negre, que és el resultat que hi hagi demanda d'un bé inelàstic, és a dir, que no és prescindible.
I és tot aquest còctel de demanda desfermada i intervencionisme el que beneficia els especuladors de veritat. El motiu és tan simple com que ells disposen del capital i els coneixements per aprofitar-se de la situació. Això no és cap secret econòmic, sinó una realitat molt ben estudiada i que, per exemple, ESADE fa temps que avisa des de com a mínim l'any 2021 i la llei d'habitatge autonòmica que després va tombar el TC.
El Govern ha fracassat amb el problema immobiliari | Europa Press
Solucions? Molt difícil en el millor dels casos
En l'apartat de les solucions cal assenyalar que no n'hi ha cap de versemblant a la vista. L'únic que es podria fer és proveir d'oferta el mercat a una escala històrica. Però és molt difícil que passi perquè implicaria retallades massives d'impostos, cosa que cap partit polític pot fer perquè el pressupost espanyol no té el més mínim marge de maniobra donada la pressió de les pensions.
El més semblant a una “solució” fàctica seria un xoc econòmic general que de manera exògena tallés d'arrel el creixement demogràfic. En tal cas, l'especulació adherida sobre el mercat immobiliari cauria en molt poc temps. Ara bé, el cost social, polític i econòmic d'això seria igualment històric.
Més notícies: