Façana envidrada amb el rètol Sindicatura de Comptes de Catalunya i reflex de edificis urbans
POLÍTICA

De la DGAIA a TV3: Quatre escàndols destapats per la Sindicatura de Comptes que retraten una dècada de corrupció a Catalunya

Són casos que esquitxen els partits del poder i que han estat ocultats per la premsa subvencionada

La Sindicatura de Comptes és un òrgan fiscalitzador que elabora informes sobre la gestió dels poders públics a Catalunya per millorar-ne l'eficiència. Encara que depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions amb total autonomia. De fet, els seus últims informes han servit per destapar greus irregularitats i casos de corrupció dels últims governs a Catalunya.

Persones assegudes en un hemicicle durant una sessió parlamentària.

El major escàndol destapat per la Sindicatura de Comptes ha estat el de la DGAIA. Però n'hi ha hagut d'altres que van des del Departament de Salut fins a les subvencions de Cultura i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquests casos retraten una dècada de clientelisme, opacitat i corrupció a l'ombra dels governs d'ERC i Junts.

La DGAIA, un cas paradigmàtic

Molta gent coneix la Sindicatura de Comptes arran de l'escàndol de la DGAIA que va destapar un informe d'aquest òrgan. Segons la Sindicatura, durant el període 2016-2021 hi va haver irregularitats en els contractes i mancances de control per valor de 167 milions d'euros. El cas més greu és el pagament de 4,7 milions d'euros en ajudes a extutelats que no complien els requisits.

La Sindicatura de Comptes va revelar a l'informe les irregularitats en la contractació de serveis públics a empreses del tercer sector amb connexions amb l'administració. Aquestes entitats es lucraven amb el negoci de l'acollida davant la flagrant manca de mecanismes de control.

Una persona desenfocada davant d'un edifici amb un cartell que diu

L'escàndol va esquitxar ERC, que és qui va ostentar la direcció durant aquest període, i Junts, que també era al Govern i va dirigir també la DGAIA durant un temps curt. Els socis d'Esquerra en l'actual Govern, el PSC i Comuns, han unit forces per tapar l'escàndol amb una comissió fake al Parlament. El cas està pendent de la justícia, però encara sense resoldre.

Aquest cas és molt greu perquè posa en evidència la malversació de cabals públics en un servei que hauria de servir per protegir els menors més vulnerables. De fet, el cas va servir per destapar greus casos d'abusos a menors que incloïen xarxes de prostitució.

Un cas per aclarir a Salut

La Sindicatura de Comptes també va emetre un dur informe sobre la gestió al Departament de Salut el 2022, sota Josep María Argimon (Junts) i Manel Balcells (ERC). Va denunciar "incompliments greus de la legalitat" en l'adjudicació de contractes i la gestió financera.

Segons l'auditoria es van produir deficiències en el sistema de contraprestació dels serveis d'atenció hospitalària i especialitzada. Hi va haver "manca de coherència entre els objectius del sistema de contraprestació i les directrius del Pla de Salut". CatSalut no va justificar de manera clara l'assignació de certs serveis i programes, com tampoc els criteris per fixar els imports assignats als proveïdors.

El greu és que l'informe assenyala la "discrecionalitat" en l'assignació de recursos, que incompleix els principis d'igualtat, transparència i interès general. La Sindicatura també va qüestionar l'eficàcia i els criteris econòmics darrere dels convenis entre CatSalut i les entitats proveïdores. I va suggerir que s'haurien pogut inflar els costos, a més d'un ús ineficient dels recursos.

Les deficiències denunciades per l'informe cobrien un 54,2% de la despesa total en assistència sanitària. Aquest cas va posar damunt la taula la deficient gestió dels recursos públics per part dels governs processistes.

TV3 i els sous astronòmics

Un informe de la Sindicatura de Comptes va servir també de base per a la denúncia de Societat Civil Catalana contra la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El jutjat d'instrucció va cridar a declarar tot el consell d'administració de la Corpo durant el període 2021-2022 per prevaricació i malversació. El jutge intenta aclarir les irregularitats detectades en la gestió dels sous.

La Sindicatura de Comptes va denunciar que el 2021 les retribucions anuals de quatre directius de la Corpo van superar el sou d'un conseller de la Generalitat. A més, el 2022 el director de la Fundació La Marató va superar la retribució permesa sense una autorització del consell de govern. Els sous desorbitats dels directors de la corporació van ser denunciats per incomplir la legalitat.

Primer pla del dau corporatiu a la teulada de TV3

Però la Sindicatura denunciava altres irregularitats en les contractacions, com el cobrament de complements per objectius comercials i la manca de garanties en la reserva de llocs de treball per a directius. Segons l'informe, hi va haver "deficiències" en el procés de convocatòria i selecció dels directors. És a dir, va denunciar la manca de transparència en l'elecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio.

En aquest cas, la denúncia va venir a confirmar les sospites sobre el cost i la manca de transparència dels mitjans públics catalans en mans dels governs d'ERC i Junts. Una cosa que afegeix més desprestigi a uns mitjans que han perdut tota la credibilitat a Catalunya.

Subvencions en Cultura, l'últim escàndol

L'últim informe de la Sindicatura de Comptes ha donat a conèixer les irregularitats en les subvencions de Cultura entre 2018 i 2023, amb ERC i Junts al poder. L'informe denuncia una concentració de les subvencions amb una "elevada concurrència" de les subvencions directes. "Dels 193 beneficiaris en què no participa la Generalitat, el 56,99% havia rebut una subvenció cada any en el període 2018-2023 i el 70,98%, una subvenció en 3 dels 5 exercicis del període considerat. Aquesta recurrència pot implicar un nivell de dependència elevat de les subvencions", diu concretament l'informe.

Els beneficiaris de les subvencions directes van passar de 327 el 2018 a 212 el 2023, i els diners que van anar a parar a les seves butxaques van augmentar exponencialment: els 39,8 milions del 2018 es van convertir en més de 62 milions el 2023, quan hi havia 115 entitats o empreses menys a repartir. És a dir, que segons l'informe "l'import atorgat en concepte de subvencions directes va augmentar un 55,95% mentre que el nombre de beneficiaris va disminuir un 35,17%".

La denúncia de la Sindicatura de Comptes es va centrar en les subvencions nominatives, aquelles que es designen directament des de la Conselleria de Cultura. I va revelar que es va afavorir entitats amigues i organismes participats per la mateixa Generalitat.

Aquest cas, com el de la DGAIA, mostra un preocupant funcionament clientelar de l'administració. És a dir, que ERC i Junts van abusar del poder i van utilitzar els diners públics de tots els catalans per beneficiar els seus amiguets. Un altre cas d'abús de poder és el dels sous astronòmics i la designació dels directors dels mitjans públics. Mentre que el cas de Salut revela la deficient gestió dels recursos públics que deriva en un funcionament ineficient dels serveis.

➡️ Política

Més notícies: