Enquesta CEO: Salvador Illa ja nota el llast d’ERC i Comuns

L'última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) confirma la catarsi del panorama català, amb l’enfonsament de partits tradicionals i l’auge de noves formacions. Crida l’atenció el creixement d’Aliança Catalana, de 2 diputats a 20, i el desastre de Junts, de 35 a 20. Però destaca també l’estimació del PSC, que mostra els primers símptomes de desgast i perdria entre dos i quatre escons.

Tot i que la pèrdua és mínima, és rellevant perquè l’ambició del PSC era convertir-se en una força hegemònica a la Catalunya postprocessista. De fet, tot apuntava en aquesta direcció i molts ja veien en Salvador Illa el nou Jordi Pujol. És a dir, l’arquitecte d’un gran espai de centre capaç de trobar un oasi en l’escenari turbulent català.

El tripartit, un llast per al PSC

L’interessant és que mentre el PSC es desgasta, els seus socis de govern es consoliden (els Comuns repetirien amb 6 diputats) o fins i tot pugen (ERC guanyaria entre dos i tres escons). Això vol dir que el tripartit està llastrant el PSC, però en canvi està servint a ERC i Comuns per frenar la seva caiguda. Però sobretot evidencia l’error estratègic de Salvador Illa d’encadenar-se a l’esquerra woke en decadència.

Els 42 diputats obtinguts a les eleccions de maig de 2024, sumat a la fragmentació política al Parlament, obligaven el PSC a obrir una etapa de consens. Així es va presentar Salvador Illa en la seva presa de possessió el 8 d’agost de l’any passat. Però la seva decisió de lligar-se a ERC i Comuns ha hipotecat la seva acció de govern, obligant-lo a cada cop més concessions allunyades de la centralitat.

Això no només ha impedit al PSC aplicar un programa centrista, sinó que també ha tancat les portes a consensos més amplis amb altres partits de la cambra. Al contrari, els socialistes s’han escorat encara més a l’esquerra amb acords amb la CUP.

El Govern Illa està servint a ERC i Comuns per imposar les seves agendes polítiques en àmbits com la fiscalitat, l’habitatge i la política energètica. Ser decisius en el govern de la Generalitat, tot i ser cada cop més residuals a la societat catalana, els permet mantenir-se a les enquestes. En canvi, l’aplicació d’aquesta agenda compromet l’ambició hegemònica i centrista del PSC.

Sense pressupostos ni credibilitat 

Una de les raons del desgast socialista és que les concessions a ERC i Comuns impliquen, a la pràctica, donar continuïtat a les polítiques processistes de l’última dècada. Això llastra el PSC, a qui molts catalans van votar perquè prometia passar pàgina al processisme. 

El millor exemple d’això és la incapacitat d’aprovar els pressupostos. Els socis d’Illa prefereixen obligar-lo a negociar suplements de crèdit per continuar amb el xantatge de les concessions. Això arruïna inversions públiques, debilita el Govern i condemna Catalunya a la inestabilitat permanent al més pur estil processista. 

Un altre exemple és el dels decrets llei. Tot i ser un instrument excepcional, pensat per a emergències, la incapacitat del Govern Illa per formar majories parlamentàries per legislar l’obliga a fer-ho a cop de decret llei. Ja en van 22 en només un any, una xifra només a l’abast del seu predecessor Pere Aragonès: no cal dir res més.

Tot això no fa més que donar munició a l’oposició, que té molt fàcil retratar el PSC com un partit processista més. I el que és pitjor, està dinamitant la credibilitat del PSC i la seva capacitat per construir un espai hegemònic de centre.