Gabriel Rufián busca desesperadament salvar el Govern de Pedro Sánchez

Aquesta setmana, La Razón assegurava que el PSOE negociava amb Rufián la creació d'algun nou partit per aglutinar l'esquerra. La idea del PSOE és que Sumar està més que amortitzat, cosa que és d'una evidència manifesta. En aquest sentit, els socialistes veuen en Rufián una figura que podria mantenir en peu els membres de Frankenstein que estan més a l'esquerra.

A més, Rufián ja ha donat mostres de ser una peça clau de l'entramat mediàtic i polític d'Espanya. Per si no fos prou, Rufián ha sabut construir un espai de poder mediàtic fora de l'intransferible ecosistema català. Ell va ser el primer a entendre que l'ànima nacionalista del procés no li permetria exercir el seu rol mediàtic, és a dir, el seu rol de famós.

Ho neguen, ho oculten o ho retarden

Doncs bé, poc després de la informació de La Razón, Rufián i Patxi López desmentien taxativament aquesta possibilitat, “faula”, va dir López. L'equívoc està a pensar que aquest projecte polític ja està tancat o que té noms i cognoms. De moment, només parlen i es tasten mútuament, encara que sigui en un bar, com desvetllava ahir Vito Quiles a les xarxes socials:

Però que Rufián o Patxi López neguin la seva intenció de crear un nou artefacte polític d'esquerres és secundari. De fet, el que seria estrany és que ho anunciessin a bombo i plateret. Aquestes coses són difícils d'edificar, i mantenir el factor sorpresa és essencial per raons estratègiques.

Uns dies abans, a La Sexta (mai a la premsa subvencionada catalana), Rufián tornava a reptar el seu partit i insistia que calia crear un front plurinacional. Tot seguit, va sortir Tardà a aplaudir la idea del seu deixeble. A ERC el silenci va parlar per si sol.

Els republicans saben que la maniobra de portar Rufián a Madrid ha anat massa lluny i que la seva figura ja té vida pròpia. Com a molt, Junqueras va dir fa uns mesos que “respectava” la proposta, però que era molt difícil d'implementar. O sigui, que no. Al parer de Junqueras, un front plurinacional només té sentit si la circumscripció electoral és única, com passa amb les eleccions europees.

Que vagin a crear o no un partit, unes sigles, una plataforma, una aliança implícita o qualsevol cosa també és secundari. El que és realment rellevant és que, Moncloa per una banda, i els socis en decadència electoral per l'altra, saben que actualitzar Frankenstein exigeix fer algun moviment. L'espai que deixa Sumar s'ha d'aprofitar d'alguna manera perquè és clar que els números no surten.