La doble vara de Josep Borrell amb l'Islam i els cristians

Josep Borell, alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors, encarna el bonisme imperant a les institucions europees. L'exministre espanyol ha trigat res i menys a condemnar la crema de l'Alcorà com a “una clara provocació”. En canvi, mai no ha alçat la veu contra els atacs al cristianisme.

Amb l'equanimitat que caracteritza el bonisme, Borrell ha defensat que a Europa preval “la llibertat de religió o creença”. Una llibertat de religió o creença que utilitza ara per condemnar les cremes de l'Alcorà a Suècia i Dinamarca. Però que no ha utilitzat mai per censurar els ultratges a símbols i edificis religiosos.

Segons l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), el 2020 hi va haver gairebé un miler d'atacs contra els cristians. Això inclou la destrucció d'esglésies, la profanació i el robatori a temples sagrats, i els grafits i pintades amenaçants. També la crema de Bíblies, les ofenses als símbols i els atacs a religiosos i fidels.

Silenci imperdonable

Aquests incidents superen amb escreix els observats contra mesquites o altres minories religioses. Tot i això, l'exministre socialista mai ha utilitzat el seu alt càrrec a les institucions europees per denunciar-lo.

Espanya es troba entre els països amb més atacs al cristianisme, però el silenci de les autoritats continua imperant. Fins i tot davant de fets tan greus com l'atemptat gihdista a les parròquies de Sant Isidre i La Palma d'Algesires, on un sacerdot va morir apunyalat. O davant de l'assassinat de sacerdots i fidels a França.

Per què callen

Una de les raons cal buscar-les en el temor de les autoritats europees davant dels països islàmics. Mentre els cristians encaixen els atacs amb resignació i pacifisme, el món musulmà reacciona iradament davant del més mínim incident. És el cas de les recents cremes de l'Alcorà, que han provocat una crisi diplomàtica.

Una altra de les raons és la unitat de la comunitat islàmica i la divisió de la cristiandat. Mentre els musulmans defensen les seves arrels culturals igual a Bagdad que a Estocolm, els cristians viuen aïllats en societats seculars moltes vegades hostils. A això cal sumar-hi la progressiva renúncia d'Europa a les seves arrels cristianes.

I en tercer lloc hi ha el bonisme de l'esquerra i la cultura woke, que han alimentat el somni de les societats multiculturals a Occident. Fins i tot quan el xoc de civilitzacions s'ha fet més evident, i amb ell el fracàs del multiculturalisme.

Borrell l'ateu

Tampoc sorprèn el posicionament de Josep Borrell, que com a diputat socialista es va oposar que Europa es declarés cristiana a la seva Constitució. Ho va defensar amb un article ple de llocs comuns. Aleshores ja deia: “El pitjor seria que la pretensió de constitucionalitzar les arrels cristianes d'Europa fos un intent de marcar distàncies amb el món musulmà”.

Borrell acceptava de mala gana el llegat judeocristià a Europa, però recordava “les guerres de religió, les croades, la inquisició, la vista grossa amb el feixisme” i fins i tot la tragèdia dels Balcans. Tots els crims execrables “en nom de Déu”.

Per contra, defensava “la llibertat de pensament i religió, el respecte a la diversitat religiosa i la prohibició de tota discriminació per raons de convicció”. Cosa que sembla oblidar cada vegada que el cristianisme i els cristians són ultratjats i perseguits dins i fora d'Europa.