El dia que Pere Aragonès es va creure Pedro Sánchez

No sabem si Pere Aragonès ha llegit 'Manual de resistència', el llibre de Pedro Sánchez, però sembla que el president del Gobierno ha servit d'inspiració per a ERC. La maniobra del president de la Generalitat és arriscada, no hi ha cap dubte. Tot i això, és més intel·ligent del que sembla i significa jugar-s'ho tot a una carta, conscient que les opcions de seguir a Sant Jaume són escasses.

El Govern ha llegit el context, s'ha adonat que només pot guanyar a partir de les febleses dels rivals. Ha entès que aquest és el millor moment i confia que Junts per Catalunya no pugui -o no vulgui- presentar Carles Puigdemont, que el cas Koldo esquitxi -o posi en dubte- la candidatura de Salvador Illa i que els Comuns quedin retratats com algú poc de fiar.

Guanyar més per demèrit dels rivals que per les teves propostes. Això és el que busca Pere Aragonès i Esquerra. És, de fet, el mateix que va fer Pedro Sánchez, que va mantenir Moncloa sense guanyar i fent servir la por a Vox. Els republicans copien l'estratègia i llancen una moneda a l'aire, encara que tenien l'opció real de prorrogar pressupostos i esgotar la legislatura.

Cal recordar que tant Pere Aragonès com la portaveu Patrícia Plaja s'han atipat de recordar que no hi hauria eleccions anticipades. Recordo una pregunta en aquest sentit del director d'aquesta casa, Arnau Borràs, fa només uns mesos. Plaja fins i tot es va molestar i va assegurar que en cap cas no hi havia la mínima opció de votar aquest 2024. Ja coneixen la realitat: en menys de dos mesos escollirem un nou Parlament.

La decisió d'ERC no sé si tindrà els resultats que busquen. La realitat és que ningú els assegura que en un any estaran millor, mentre que busquen agafar desprevingut Carles Puigdemont, la CUP i els Comuns. A l'equació somien amb una Illa qüestionat pel cas Koldo, de manera que puguin salvar els mobles en un resultat que avui dia s'entreveu totalment incert.

Vist des d'aquest punt de vista, es tracta de la jugada més intel·ligent per part de Pere Aragonès. Es poden mostrar enfadats -encara que només n'és responsabilitat que no s'hagin aprovat els pressupostos- i buscar culpables fora. Això és de fet molt processista: jo soc la víctima i el que m'han fet és una injustícia.

Aragonès encara té més problemes que els del líder del PSOE abans de les generals

El problema és que a Pere Aragonès li preguntaran per l'informe PISA, per la inseguretat, per la sequera, pels seus pactes amb Pedro Sánchez o per la gestió de la immigració. La seva obra de govern és el que marcaran els dos mesos fins al 12 de maig i se li poden fer molt llargs.

Pedro Sánchez, en canvi, va saber jugar amb els temps i va ser capaç de retratar Feijóo en certa manera. Al líder del PP li van sobrar dues setmanes, això és evident. El que passa és que Aragonès haurà de bregar amb Puigdemont, amb Illa, amb la CUP, amb Sílvia Orriols, contra Ignacio Garriga i un Alejandro Fernández en ratxa.

Pere Aragonès ha jugat a ser Sánchez buscant un resultat semblant. Però ni ell té el seu carisma, ni compta amb un sol rival. Es fa, doncs, molt difícil pensar que pugui tenir la mateixa sort.