El dia D de Pedro Sánchez: la campanya electoral catalana, pendent de Moncloa

Aquest dilluns es compleixen els cinc dies que es va autoassignar de permís Pedro Sánchez per decidir el seu futur. És a dir, avui (a les 11.00 hores) sabrem si finalment dimiteix com a president del Gobierno o continua al capdavant de l'executiu. Decisió que, sens dubte, afectarà la campanya electoral catalana.

Les opcions que té Pedro Sánchez damunt la taula

Després de la carta victimista de dimecres passat, Pedro Sánchez es retirava a la Moncloa per meditar el seu futur. Avui farà pública una decisió que ningú no s'atreveix a aventurar. I és que la bunquerització del president ha estat màxima.

Així ho explicava, per exemple, Joan Guirado a OKDiario: aquests dies, Pedro Sánchez només ha parlat amb el seu cap de gabinet. Ni un contacte amb la cúpula del seu partit, que ha aprofitat aquesta aturada per intentar convèncer el president perquè es quedi. Que ho hagin fet amb espectacles inèdits com el viscut a Ferraz dissabte, només avui sabrem si era el millor mètode.

Així doncs, avui sabrem si, per exemple, Pedro Sánchez dimiteix immediatament o si ho fa en diferit. És a dir, anunciant que segueix fins al 29 de maig, que és quan es poden tornar a convocar noves eleccions generals. O si, en lloc de llançar la tovallola, tria seguir.

Aquí també hi ha diferents escenaris: pot decidir seguir sense més, o bé fer-ho però a la vegada sotmetre's a una qüestió de confiança al Congrés. Una votació que, al principi, no tindria problemes per superar i que obligaria ERC i Junts a posicionar-se a favor seu en plena campanya catalana.

A tots aquests escenaris, cal sumar-hi alguna possibilitat que la resta de mortals no ens plantegem, però que l'autor del Manual de Resistència més famós de la política sí que hagi contemplat. En qualsevol cas, faci el que faci, la decisió d'avui de Pedro Sánchez marcarà la resta de la campanya electoral a Catalunya.

Les conseqüències a Catalunya

Salvador Illa fa uns anys que treballa per mostrar un perfil de president, capaç d'arribar a amplis acords i abanderant l'estabilitat. En una entrevista a E-Notícies, Alejandro Fernández (PP) ja li retreia que la decisió de Sánchez llença per terra aquesta teoria. Perquè allò que ha fet Sánchez és tot el contrari a l'estabilitat.

Abans de la campanya, ja estava clar que Illa tenia el perill que Pedro Sánchez acabés sent el seu pitjor enemic en la carrera cap al Palau de la Generalitat. I aquests cinc dies, s'ha pogut comprovar, quan els seus rivals polítics no han desaprofitat l'oportunitat que els ha donat el president de carregar contra el candidat socialista.

Veurem què passa avui, però és clar que la campanya d'Illa (i la posició que prenguin la resta de formacions respecte al PSC) dependrà de la decisió que acabi prenent Sánchez. I ja no només això. Si Sánchez decideix marxar i el Frankenstein 2.0 salta pels aires, els possibles pactes després del 12-M també seran molt diferents dels que hi pugui haver si Sánchez continua a Moncloa.