La DGAIA, un negoci rendible de 350 milions d'euros per a les entitats assenyalades per pagaments indeguts

L'escàndol de la DGAIA ha destapat les vergonyes de la gestió fraudulenta dels recursos públics per part de la Generalitat durant almenys una dècada. Sota el control d'ERC, el Departament d'Afers Socials va convertir l'acollida de menors en un negoci rendible que va beneficiar amb diners públics empreses del tercer sector amb vincles amb aquest partit. A poc a poc es van anar posant noms i números a aquest escàndol les dimensions del qual semblen créixer cada dia.

Aquesta setmana, SER Catalunya va revelar que les dues entitats investigades pels pagaments indeguts d'ajudes a joves extutelats, Resilis i Mercè Fontanilles, han facturat més de 350 milions en els últims deu anys. Les dades a què ha tingut accés SER Catalunya inclouen contractes amb concurs públic i subvencions, per valor d'uns 30 milions d'euros anuals. Aquestes dues entitats, dirigides en aquells temps per persones properes a ERC, van ser de llarg les que més es van lucrar amb el negoci de l'acollida de menors. 

Malgrat aquestes informacions que van sortint, el cas continua sense judicialitzar i en mans d'una comissió d'investigació fake al Parlament. PSC i Comuns, socis de legislatura amb ERC, uneixen forces amb els republicans per intentar controlar l'escàndol des de dalt.

Segueixen enriquint-se amb els diners de tothom

Resilis i Mercè Fontanilles es van omplir les butxaques durant anys amb la gestió de serveis com ara centres residencials de menors, places d'emergència per a Menes i pisos tutelats i albergs per a la seva acollida. Resilis va ser la més beneficiada, amb més de 200 milions, mentre que Mercè Fontanilles va facturar més de cent milions de l'erari públic durant aquell període. A ells cal sumar-hi Diagrama, entitat que va rebre al voltant de 180 milions, i que completa la llista de grans contractistes de la Conselleria d'Afers Socials.

Aquestes entitats del tercer sector estaven agrupades sota el paraigua de Plataforma Educativa, els responsables de la qual tenien estrets vincles amb ERC. El seu enriquiment no va acabar amb l'esclat de l'escàndol després de la denúncia de la Sindicatura de Comptes, el 2024. De fet, Resilis i Mercè Fontanilles van facturar més de 40 milions d'euros procedents del Departament de Drets Socials el 2025. 

Cal recordar que, malgrat que aquestes fundacions estan sent investigades pel pagament indegut de 4,7 milions d'euros en ajudes a extutelats, la Generalitat va renovar l'any passat el contracte a Resilis per a la gestió d'aquestes ajudes. Una demostració més que els canvis estètics anunciats pel Govern no han tallat el problema d'arrel. Tot això no deixa d'alimentar les sospites que l'acollida de menors estrangers no acompanyats és un negoci rendible amb què s'han lucrat uns quants.

Vincles d'aquestes empreses amb el poder

Un dels assenyalats per l'escàndol és Ricard Calvo, exdirector de la DGAIA entre 2016 i 2020, i que anteriorment havia estat regidor d'ERC a Girona. Però és que resulta que, a més, Calvo era tresorer de Plataforma Educativa, de la qual formaven part Resilis i Mercè Fontanilles. És a dir, que Calvo va beneficiar amb una pluja de milions de diners públics empreses de les quals formava part.

La seva successora en el càrrec, Georgina Oliva, havia estat anteriorment diputada d'ERC al Congrés i havia ostentat diversos càrrecs orgànics al partit. Sota el seu mandat com a directora de la DGAIA es van adjudicar contractes de manera irregular i es van concedir ajudes a joves que no complien els requisits. 

També crida l'atenció el cas de Jasone Latorre, membre de l'equip de l'alcalde d'ERC a Manresa, Marc Aloy. Apareixia en uns àudios on, com a cap del Servei de valoració i seguiment de persones joves extutelades (SEVAP), intentava silenciar un treballador que denunciava les irregularitats.