La deserció d'un pes pesant reobre la ferida a ERC: més de 1.500 militants menys

En una setmana ERC ha canviat de logotip ocultant les seves sigles i el seu portaveu a Sabadell, Gabriel Fernández, ha anunciat que es dona de baixa. Són dos símptomes de la situació límit en què es troba el partit. Esquerra sembla haver tocat fons sota la direcció d'Oriol Junqueras, però cada nova decisió sembla orientada a portar el partit a la seva desaparició.

La deserció de Gabriel Fernández pel seu desacord amb la deriva del partit no és una excepció, sinó que respon a una tònica més general. Evidencia la fractura que la nova direcció, encapçalada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, intenta dissimular amb una falsa unitat.

Les últimes xifres oficials indiquen que des de 2019 fins a 2024 ERC ha perdut 1.500 militants, als quals cal sumar les baixes d'aquest darrer any. Això suposa una pèrdua de més del 15% de les seves bases. La pèrdua de massa social contradiu l'estratègia de la direcció, que va aparcar l'independentisme per eixamplar la base del partit.

Però a més de l'allau de baixes, ERC afronta greus problemes financers derivats de les pèrdues pels mals resultats electorals. Això, sumat a les males expectatives com assenyalen les enquestes, porta el partit a una situació desesperada.

Un partit fracturat

Tot i la falsa unitat que ha venut la direcció, la baixa de Fernández evidencia que continua havent-hi sectors enfrontats. Junqueras va aconseguir reconduir les diferències amb el sector oficialista que aglutinava els roviristes. També ha intentat tendir ponts amb els sectors crítics, que però han obert una escletxa entre la direcció i les bases.

Oriol Junqueras ha fet gestos cap als crítics com endurir la seva posició amb el PSC o prometre un referèndum sobre el suport d'ERC al Govern de Salvador Illa. Això ha servit per apaivagar els dirigents d'aquests sectors. Però no per calmar els ànims de bona part de les seves bases, que plantegen un desafiament constant a la deriva del partit.

La desafecció dins d'ERC va començar amb el gir estratègic iniciat per Oriol Junqueras el 2019. Però s'ha intensificat arran de l'acord d'investidura amb el PSC, el 2024.

L'acord ha permès a ERC mantenir un bon grapat d'alts càrrecs i continuar lligat al poder tot i haver perdut el govern. Però alhora ha aprofundit la fractura del partit, que ara es fa evident amb les baixes d'importants dirigents.

Desconcert pel gir pragmàtic

A les crítiques per l'abandonament de l'independentisme s'hi suma també la desorientació ideològica pel darrer gir pragmàtic de Junqueras. Davant l'obscur panorama que auguren les enquestes, ha passat del bonisme a demanar més contundència contra l'okupació i la multireincidència. Això ha desconcertat els sectors més woke del partit.

Entre ells Rubén Wagensberg, que aquesta mateixa setmana ha anunciat que renuncia a la seva acta de diputat. Wagensberg forma part dels dirigents que van arribar a ERC provinents de l'activisme en el punt àlgid del Procés. Tot i que ha dit que deixa el seu escó per tornar a l'activisme, hi ha qui veu en la seva marxa un desencís per part d'aquesta militància.

En definitiva, aquestes baixes són un símptoma de la fractura i la desafecció imperant en un projecte a la deriva. Junqueras intenta revertir un procés que sembla inexorable, però es troba atrapat en la mateixa trampa que Puigdemont: allò que els sosté, l'aliança amb el PSOE, és el mateix que els està destruint.