
El Consell de la República, de l'estafa processista a un problema per a Junts
L'entitat ha convocat eleccions per escollir nou president entre el 8 i el 12 de febrer
El Consell de la República ha anunciat eleccions entre el 8 i el 12 de febrer per elegir una nova executiva. Així ho ha transmès la portaveu de l'entitat, Teresa Vallverdú, durant l'ofrena a la tomba de Francesc Macià aquest dimecres. El pròxim 7 de gener es convocaran els comicis per elegir el nou president del Consell.

Aquestes eleccions arriben en un moment de crisi de l'òrgan fundat per Carles Puigdemont el 2018. Va ser després de la proclamació fallida d'independència. La seva intenció era que fos un govern paral·lel a l'exili, però amb els anys s'ha revelat com un engany processista més.
L'entitat va acabar sent un instrument de Carles Puigdemont al servei dels seus interessos. L'allau de baixes al Consell de la República, en els últims anys, ha coincidit amb les denúncies d'autoritarisme i malversació. A més de Puigdemont, les crítiques han assenyalat també, i de manera molt especial, la seva mà dreta Toni Comín.
Ara, els pocs que queden al Consell volen ressuscitar l'entitat per inaugurar una etapa en el context actual.
El seu objectiu és doble. D'una banda, recuperar-lo com a instrument de representació de l'independentisme, i a més, superar la crisi econòmica i de corrupció interna.
Un problema més per a Carles Puigdemont
El Consell de la República s'ha convertit en un problema més per a Carles Puigdemont. L'expresident va dimitir com a president del Consell de la República després de ser elegit com a nou president de Junts.
La seva renúncia s'explica també perquè ha deixat de veure aquest organisme com un instrument eficaç per a les seves ambicions.
Puigdemont està intentant reagrupar l'independentisme al voltant de la seva figura. Però l'estratègia de l'exili està esgotada i el Consell de la República travessa una crisi de legitimitat. La seva nova estratègia passa per aglutinar l'independentisme polític i cívic sota les sigles de Junts, reconvertit en un moviment de reagrupament nacional.
L'ANC i el Consell són ara espais innocus que Junts vol mantenir sota la seva òrbita.
La presidència de Lluís Llach assegura la seva fidelitat a Puigdemont, però les eleccions al Consell plantegen un nou repte. Corre el risc que acabi allunyant-se dels postulats de Junts per convertir-se en un moviment autònom i fins i tot dissident.
Més fragmentació
Carles Puigdemont i Toni Comín van fer un cop intern per suprimir l'òrgan legislatiu del Consell de la República. La seva intenció era diluir la dissidència interna i la pluralitat que amenaçava el control absolut de Junts. Això va provocar la sortida de corrents com Poble Lliure, adscrit a l'esquerra independentista, i altres espais divergents.
Puigdemont veu ara amb preocupació la possibilitat que aquests sectors tornin a fer-se forts en un espai com el del Consell. La qual cosa fragmentaria encara més l'independentisme que el president de Junts vol reunificar sota el seu comandament.
Les eleccions obriran també una nova etapa del Consell, la qual cosa deixa molt tocada la figura de Toni Comín. Sense l'acta d'eurodiputat i sense poder al Consell, molts consideren que la seva carrera política està esgotada. Mentrestant, membres i exmembres del Consell continuen demanant la depuració de responsabilitats pels despeses indegudes.
Així és com s'ha consumat l'engany processista al Consell, que ara passa a ser un nou problema per a Junts.
Més notícies: