
Als Comuns només els queda Ada Colau
La reforma del codi ètic és el tret de sortida de l'operació retorn de l'exalcaldessa
En ple moment de declivi i amb la política catalana cap per avall, els Comuns van celebrar fa un any un congrés per escenificar la necessitat de nous lideratges. La veritat és que van canviar ben poc, més enllà d’alguns retocs estètics. L’última decisió del partit, un any després, demostra que la seva única sortida es redueix al reciclatge d’Ada Colau.
El plenari dels Comuns ha aprovat la reforma del codi ètic per ampliar de vuit a dotze els anys que un càrrec pot romandre en les seves funcions. Així aplanen el camí perquè l’exalcaldessa de Barcelona torni a optar a la candidatura el 2027.

La reforma del codi ètic és el tret de sortida de l’‘Operació Colau’ per recuperar l’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament, l’exalcaldessa ha començat un tour televisiu per treure profit de la seva aventura a bord de la flotilla. TV3 i TVE serviran d’aparador mediàtic per escalfar motors en la llarga cursa electoral.
Buit al Parlament, dubtes a Barcelona
La figura d’Ada Colau genera tant de rebuig fora dels Comuns com cohesió interna dins del seu espai. Això, sumat al buit de lideratges, reforça la candidatura d’Ada Colau com a última esperança per rellançar el projecte. Veure Bob Pop postulant-se ha estat un clar símptoma de la crisi de lideratges i de credibilitat que travessa la formació.
Al Parlament, una Jéssica Albiach en retirada ha cedit més protagonisme a un David Cid que no acaba de quallar. Tampoc hi ha un líder nacional capaç de generar il·lusió en un moment crític com l’actual. A l’Ajuntament de Barcelona, clau per a la remuntada, la retirada de Janet Sanz ha generat més dubtes dels que ja existien.

L’únic pes pesant capaç de fer ombra a Colau sembla ser Gerardo Pisarello. Ningú descarta per ara que Pisarello pugui encarar el repte de les municipals, i Ada Colau es reservi la gran batalla per la Generalitat el 2028. Tot i així, la candidatura de Pisarello tampoc es presenta com a nova –fa X anys que és a la política– ni rupturista –va ser tinent d’alcalde d’Ada Colau.
Sense idees i sense líders
Això retrata l’estancament d’un espai incapaç de donar resposta a l’actual moment de crisi social. Els Comuns s’aferren als temes que ja els funcionen, com l’habitatge, i tiren de pragmatisme per continuar sent influents. Però no hi ha ni rastre de noves idees amb nous lideratges per afrontar els reptes que demana l’actual crisi.
L’efecte de la flotilla pot servir per despertar emocions en una esquerra deprimida. Però les municipals queden molt lluny i Colau necessitarà alguna cosa més si vol guanyar Collboni. La seva estratègia podria consistir a presentar-se com la candidata a tancar el cercle que ella mateixa va obrir el 2015 i que va quedar interromput el 2023.
Mentrestant, el colauisme intenta retenir i ampliar la seva influència a la xarxa associativa que els va sostenir al poder vuit anys, des d’associacions de veïns fins a sindicats de l’habitatge i diversos observatoris. Les seves possibilitats de tornar a liderar Barcelona passen per la mobilització de l’entorn i l’única carta que els queda, Ada Colau.
Més notícies: