Compte enrere per a les eleccions basques més processistes

El lehendakari Iñigo Urkullu ha signat aquest dilluns el decret de dissolució del parlament i la convocatòria d'eleccions al País Basc. Els comicis del 21 d'abril es presenten com un pols entre un PNB amb dubtes i un EH Bildu que vol donar la sorpresa. En el fons, la pugna a l'espai nacionalista basc és una translació de les estratègies processistes a Catalunya.

El gran protagonista d'aquestes eleccions és EH Bildu, que amb un conglomerat de partits de l'esquerra sobiranista basca, aspira a donar el sorpasso al PNB. Si el BNG va renegar en campanya de la proximitat a ERC, Bildu no té complexos. De fet, l'estratègia dels d'Arnaldo Otegi s'inspira en la del partit d'Oriol Junqueras.

La renúncia d'Urkullu a la reelecció pel PNB va acabar de convèncer Otegi per fer un pas al costat i presentar una cara nova a Bildu. Es tracta de Pello Otxandiano, l'artífex del gir moderat de Bildu i el seu acostament al sector empresarial per disputar el vot al PNB. Com ERC, els abertzales també combinen la independència i els avenços socials amb l'aposta per qüestions com l'ecologisme i el feminisme.

Però el PNB arriba a aquestes eleccions també transformat, lluny d'aquell nacionalisme conservador clàssic que el va fer guanyar elecció després d'elecció. Com Puigdemont va fer amb Junts, també el PNB ha oscil·lat cap a l'esquerra. Això li permet competir en el mateix terreny que EH Bildu, però també pactar amb els abertzales quan ho necessiten, com han fet aquesta legislatura passada.

Si Otxandiano representa el gir de Bildu, el candidat jertzale, Imanol Pradales, personifica la modernització del PNB. Ell va ser un dels cervells del procés de transformació a què es va sotmetre el partit fa una dècada. La seva estratègia consisteix a jugar la carta de l'estabilitat combinant el perfil de jove gestor amb el repte de renovar la il·lusió en un PNB llastat pel desgast d'Urkullu després de dotze anys a la Lehendakaitza.

Bildu i ERC, vasos comunicants

Fa temps que EH Bildu copia l'estratègia d'ERC de jugar la carta independentista al País Basc i apuntalar el seu perfil esquerrà a Madrid. Arnaldo Otegi és l'home fort i la cara visible a Euskadi, mentre que Oskar Matute porta el pes al Congrés. Això us permet disputar l'electorat del PNB i de Sumar i Podem al mateix temps.

Els abertzales abracen així aquella idea forjada per Oriol Junqueras i Pablo Iglesias que la transformació d'Espanya passa per la reforma territorial. Això subjecta les aspiracions independentistes, basques i catalanes, a la transformació plurinacional de l'Estat espanyol. Així ho va ratificar EH Bildu en el seu darrer document estratègic, el juny del 2023.

El partit d'Otegi va subratllar el seu paper com a impulsor de les polítiques socials alhora que reivindicava l'obertura d'un clima polític propici per abordar el conflicte territorial. Fa temps que Bildu posa l'accent en la defensa dels serveis públics a Euskadi, i en els avenços en tema de pensions o drets socials. D´altra banda, reclama l´acostament dels presos etarres i un referèndum d´autodeterminació pactat amb l´Estat.

El PNB oscil·la com a Junts

El processisme també ha contagiat el PNB, que ha abandonat les seves posicions clàssiques per presentar-se com un partit més obert i oscil·lant. El candidat Pradales parla del PNB com el partit de la “prosperitat inclusiva” i de “l'equilibri social”. Alhora tracta de retenir el suport dels sectors econòmics, ressentits per la renovació de la confiança del PNB amb el Govern de Pedro Sánchez.

Els d'Andoni Ortuzar van rebre pressions del sector empresarial per buscar un acord d'investidura amb el PP de Feijóo. El PNB no ha amagat les diferències amb Podem (ara Sumar), i la seva preferència per un govern de dretes. Però qualsevol entesa va quedar frustrat per l'ombra de Vox.

En aquesta campanya, el PNB reforça el missatge de suport a la iniciativa privada il'impuls empresarial per subjectar el suport d'aquests sectors. Però alhora mostra una sensibilitat més gran envers els temes socials que fa uns anys. Ara el PNB parla també sense objeccions d'igualtat, cures i ecologia, alhora que assenyala que els avenços socials i la qüestió nacional són dues cares d'una mateixa moneda.