Primer pla de Pedro Sánchez assegut al seu escó amb cara de preocupació emportant-se la mà a la boca
POLÍTICA

Al límit de l'impossible: Comença la batalla de Pedro Sánchez

Neix un govern amenaçat per la divisió interna i la pressió exterior


Pedro Sánchez ho ha aconseguit, i aquest dijous ha estat investit president amb 179 vots a favor i 171 en contra. Una cosa impensable fa només mig any, quan el PSOE va perdre gairebé tot el poder territorial i va convocar eleccions anticipades. Però així és el sanchisme, imprevisible, voraç, irreductible.

El nou govern PSOE-Sumar neix amb els carrers en contra, l'oposició en peu de guerra i l'amenaça latent dels seus propis socis. Tot i l'optimisme a Moncloa, on pensen que el pitjor ja ha passat, per davant s'estén un camí ple d'obstacles. Caldrà veure si Sánchez en tindrà prou amb el manual de resistència per superar-los tots.

Al si del nou govern hi ha una altra convicció, i és que els dos primers anys de la legislatura seran els més difícils. Primer, per la inestabilitat social que no només no cessarà sinó que anirà en augment quan s'aprovi l'amnistia, probablement a la primavera del 2024. I segon, perquè els acords d'investidura inclouen l'obligació del Govern de complir les concessions als independentistes.

Objectiu, arribar viu al 2026

Pedro Sánchez ha estat investit després d'un dur debat amb dues amenaces cridaneres. Una la de Podemos, que adverteix que “en consumar el veto, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz estan assumint que els morats segueixin una trajectòria independent del nou govern". L'altra, la dels independentistes, que aconsellen a Sánchez “que no tempti la sort”.

El flanc de Podemos preocupa menys a Ferraz, ja que ara com ara el partit no té prou múscul polític i econòmic per trencar amb Sumar. Yolanda Díaz sembla haver complert eficientment la seva comesa de sotmetre els morats. Una de les claus del nou govern és precisament l'afinitat entre Sumar i el PSOE.

Tampoc preocupa gaire a Ferraz una possible rebel·lió dels socialistes crítics amb el sanchisme. Pedro Sánchez ha aconseguit disciplinar el partit i que tots, fins i tot els díscols, se sotmetin a les seves directrius. L'exemple és Emiliano García-Page, que expressa la seva oposició a l'amnistia però mai anant més enllà.

El que és veritablement inquietant per al govern és el botó nuclear en mans de Junts per Catalunya. Més enllà de si Puigdemont s'atreveix o no a fer caure el govern, el que preocupa és la inestabilitat que això introdueix el dia a dia de l'executiu. Sens dubte, aquest govern tindrà molta més pressió que en la legislatura anterior, i això pot condicionar la seva tasca legislativa.

Hi ha un altre element que no agrada a Moncloa, i és que es transmeti la sensació que Pedro Sánchez està a les mans dels independentistes. El PSOE ha promès complir la seva paraula, però també deixa clar que és Pedro Sánchez qui controla el relat i que no acceptaran cap xantatge. Els socialistes creuen que si arriben vius a la meitat de la legislatura, el 2026, la resta serà bufar i fer ampolles.

Sánchez contra el carrer

Solucionats els problemes interns, Pedro Sánchez s'haurà d'enfrontar als perills exteriors. El president té clar que es trobarà amb una de les oposicions més dures que es recorden a Espanya. Vox donarà guerra per desestabilitzar, i el PP ja ha avisat que no aprovarà ni una sola llei amb el PSOE mentre segueixin endavant amb l'amnistia.

Moncloa contempla una inestabilitat social amb conats de tensió als carrers durant almenys el primer any de legislatura. Un cop aprovada l'amnistia, la pressió anirà baixant fins a desaparèixer. L'estratègia del govern és implementar les mesures socials i aprovar nous avenços aquests dos primers anys.

L'avantatge per a Sánchez és que les lleis més polèmiques ja es van aprovar a la legislatura anterior, i ara es poden dedicar a mesures més populars. El president va anunciar en el discurs la baixada de l'IVA, la pujada dels salaris i la reducció de jornada, el transport públic i la inversió en salut mental. N'hi haurà prou per silenciar el soroll al carrer?

L'oposició ha promès una “mobilització permanent” per desgastar un govern que considera “il·legítim”. El PSOE vol utilitzar-lo per reforçar la imatge de Pedro Sánchez com a alternativa a l'extrema dreta. Però la realitat és que la tensió social amenaça de desgastar un govern que neix ja amb un ampli rebuig popular.

Dos moments clau

Pedro Sánchez tem dos moments clau a la legislatura, el retorn de Carles Puigdemont i les eleccions catalanes del 2025. Junts voldrà vendre el retorn de l'expresident com un moment històric, i això pot danyar greument la imatge del PSOE. Serà el moment en què es visualitzaran amb tota la gravetat els costos de l'amnistia.

Els comicis catalans també seran un punt d'inflexió per als socialistes. El PSC havia esdevingut el partit hegemònic a Catalunya, trencant la política de blocs i guanyant les eleccions tres vegades consecutives. Però en el seu esforç per salvar el Govern d'ERC, Salvador Illa ha preferit l'oposició al poder.

Ara el PSC podria pagar els plats trencats de l'amnistia i ser severament castigat en els propers comicis. Això seria desastrós per al PSOE, que necessita recuperar poder territorial en una Espanya pintada de blau. Però aquest serà un altre front dins de la batalla que avui comença a lliurar Pedro Sánchez, al límit de l'impossible.

➡️ Política

Més notícies: