El caos dels trens despulla la crua realitat a Catalunya: tercermundització i un estat fallit

L'accident mortal de tren a Gelida i el caos a Rodalies de les últimes hores ha deixat en evidència l'estat fallit en què viuen els catalans. S'ha revelat de la manera més tràgica la degradació de Catalunya, fruit d'anys d'abandonament i manca d'inversió. Els partits responsables intenten ara treure's les puces de sobre, culpant la pluja o acusant d'extrema dreta els qui demanen responsabilitats.

La realitat és que a Catalunya fa temps que els serveis públics i el transport no funcionen, i que el govern és incapaç ni tan sols de gestionar les crisis. Després de l'accident mortal de dimarts, es va suspendre el servei de Rodalies deixant 400.000 persones tirades. I ni la Generalitat ni l'Estat van ser capaços d'oferir alternatives per desplaçar-se a la feina, als seus centres d'estudi o on fos. 

Els responsables d'aquest desastre són els mateixos que després criminalitzen els qui van en cotxe perquè contamina. I per a més escarni ahir sortia el presentador de la ràdio pública, Ricard Ustrell, anomenant extrema dreta i agitadors els qui mostren la seva preocupació i demanen responsabilitats polítiques. Després s'estranyen de la pujada dels partits que ells estigmatitzen com a ultres.

Partits del sistema criticant el sistema

El resultat de tot això és una tercermundització que ja no poden dissimular. Ja ho vam veure durant l'apagada de fa un any, i ara torna a repetir-se el mateix esquema. Un col·lapse dels serveis bàsics sense precedents, manca d'inversió i nefasta gestió de les crisis que intenten tapar amb causes externes. 

Aquí ningú assumeix la responsabilitat d'anys i anys acumulats d'infrafinançament, o que l'Estat inverteixi més en l'alta velocitat que en els regionals. Tampoc que el Ministeri de Transports faci temps que està sota l'ombra de la corrupció amb adjudicacions irregulars i mossegades. Aquesta setmana hem sabut que el tram de l'accident d'Adamuz va ser reformat per una de les empreses de Koldo García, a la presó per presumpta corrupció juntament amb José Luis Ábalos. Però aquí mai no passa res, ni dimiteix ningú. 

El caos de les últimes hores ha servit també per despullar les vergonyes de partits com ERC o Junts, que ara es barallen per veure qui és més exigent amb l'Estat. Cal recordar que fa anys que sostenen els governs de Madrid a canvi de favors personals, com els indults o l'amnistia, o engrunes per continuar alimentant el seu propi relat. És també una estratègia per continuar col·locant els seus en consells d'administració, com Renfe sense anar més lluny. Són partits del sistema criticant el sistema. 

Un col·lapse total

I el pitjor de tot és que Rodalies és només el reflex del col·lapse de Catalunya, que es veu cada dia en la sanitat, l'educació o qualsevol dels serveis públics. Els catalans cada vegada paguen més impostos i tenen serveis més degradats. El fracàs escolar, les llistes d'espera, el col·lapse de les urgències, les cues i els accidents a l'AP-7, i els trens que no funcionen en són només alguns exemples.

Quan el simple fet d'anar a la feina es converteix en una activitat de risc, és que el sistema ha col·lapsat definitivament. Mentrestant, els polítics que haurien de treballar per resoldre-ho viuen en una bombolla cada vegada més allunyats dels problemes de la gent. 

Davant d'això, les enquestes assenyalen un gir accelerat dels ciutadans cap a partits com Vox i Aliança Catalana. Els partits de l'establishment, des del PSC a ERC, Junts, la CUP i els Comuns, els anomenen extrema dreta perquè ja no tenen cap altra manera de confrontar la realitat. Una realitat que els ha passat per sobre, i que no trigarà a passar-los factura a les urnes.