'El bonisme ha volgut negar l'impacte de la immigració'

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) porta escrivint cada dia durant més de trenta anys. Com a resultat, de tant en tant publica un dietari. L'últim és Casa dividida, corresponent al de l'any 2022. En català i en castellà. Un nom molt apropiat sortint del procés.

En aquesta entrevista per escrit -amb les generals a l'horitzó- repassa els temes més candents. Un dels quals és la immigració –sobretot després del resultat de les municipals o la política de pactes.

- La immigració ha deixat de ser un tema tabú.

Ja fa temps que l'impacte de la immigració va començar a canviar el mapa polític d'Europa, tot i que el bonisme ha pretès negar aquesta realitat. A Catalunya també, però hi ha els vots de l'Aliança Catalana de Ripoll. A zones saturades hi ha conflictes larvats. Ara és dramàtic l'enfonsament letal del pesquer abarrotat d'immigrants al Mar Jònic”.

- La Unió Europea ha estat a l'altura?

"Em pregunto si no hi haurà manera de dissuadir amb contundència els traficants de persones. Aquest és un negoci immens. La Comissió Europea no hauria de poder fer operacions d'intervenció policial? Encara que tard, les normes de la Unió Europea sobre immigració s'estan fent amb més rigor: Àfrica és una bomba de rellotgeria, especialment la franja del Sahel, i no només demogràficament, també és un viver gihadista”.

- Vostè ha cultivat tant la ficció com la no-ficció. I tots els gèneres literaris. Però els dietaris n'és un dels preferits.

"Casa dividida és el meu dietari de l'any 2022. Va ser un any post-Covid, amb guerra a Ucraïna, els excessos de Trump, la fatiga del 'procés', Podem i Sánchez, però malgrat tot el que m'importa més és la vida, el dia a dia que flueix com un paisatge, practica amb satisfacció la vida solitària de l'escriptor.

- No revelaré on viu ara -a la comarca d'Osona-, però ¿el seu és un exili interior?

"No soc optimista, no m'il·lusiona aquesta època, però crec en l'esperança, en el valor vital de llegir i escriure. Aquí on visc, veure muntanyes a primera hora del dia és per agrair la creació del món".

- Vostè sempre ha estat considerat conservador, fins i tot quan no estava de moda.

“Fa anys, crec que des dels meus primers articles em considero un liberal-conservador de centre. Un individualisme que exigeixi drets, però no accepti deures és més que res hedonisme utilitarista”.

- Millor escriure que anar al psicoterapeuta?

"Un no pot confiar els seus problemes existencials a la psicoteràpia. Com a éssers individuals tenim vincles amb els que ens van precedir i amb les generacions que ens són posteriors. Per això crec en una certa continuïtat transcendent”.

- Quina conclusió treu de les municipals?

“En realitat, a les eleccions del maig, es va veure un retorn del bipartidisme imperfecte a més d'un vot de càstig als pactes de Pedro Sánchez. PSOE i PP, centredreta i centreesquerra, aguanten a Espanya, més que a França o Itàlia, per exemple”.

- El president del PP va amb els peus de plom amb Vox.

"Alberto Núñez Feijóo està intentant que els pactes amb Vox no li facin un descosit, però és que a Europa hi ha aquest tipus de pactes ja fa temps, a Àustria, Dinamarca, Suècia. A Itàlia, Meloni ha pactat amb Forza Italia. Ocorrerà possiblement a Finlàndia”

- L'esquerra només propugna cordons sanitaris.

“Jo no crec en la teoria del cordó sanitari sinó en el respecte a les normes. Quan la realitat canvia, la política s'ha d'adaptar. És una dada positiva que els extremismes s'adoptin a la forma parlamentària”.

- Què queda del procés?

“És significatiu que els propagandistes més radicals del 'procés' estiguin ara parlant de gastronomia o del golf. És com si mai no haguessin tingut res a veure, com si no haguessin falsejat la història, com si no haguessin fabricat una bombolla anòmala. Van inventar l'oasi i ara són al transfuguisme. Intel·lectualment, el 'procés' no ha deixat res”.

- Va ser una lluita pel poder?

“A la política catalana, la il·lusió és zero. Molts ciutadans miren cap a una altra banda. No apareixen personalitats amb alguna cosa a dir, amb ganes de fer. Aquest enfrontament entre Junts i ERC per repartir-se les despulles del nacionalisme arriba a extrems grotescos. Fins i tot subsisteix la idea de reactivar-ho quan convingui, però la societat està exhausta.

- Les institucions han sortit malparades.

El mal que s'ha fet a les institucions catalanes és imperdonable. I hi són, pensant a sobreviure, a mantenir-se a la nòmina pública, aliens a la realitat.

- El 'procés' es pot donar per acabat?

Encara que l'independentisme hagi perdut tants vots, encara no s'entreveu un futur clar per a la societat catalana. I no sé si es veurà al recompte del juliol. No s'estan proposant idees noves, un llenguatge sense contaminació del procés.

- Què li diu l'instint sobre les properes eleccions.

“Ara ja estem gairebé a punt del tobogan electoral. Sospito que serà una campanya de baixos vols, més aviat mimètica, amb moltíssimes ficades de pota.

- Pedro Sánchez sembla que recorri al vot de la por contra Vox.

“Recordo el pànic del partit conservador britànic quan les enquestes anaven malament a Margaret Thatcher. Els seus van anar a buscar-la, perquè temien perdre l'escó. Van posar John Major i inesperadament va guanyar les eleccions. Em sembla que el PSOE ja somia amb un John Major”.