La batalla d'IB3

L'estiu avança en els nous temps del Prohensisme Somrient i les coses fonamentals segueixen el seu curs habitual: els ciclistes es desplomen al sol i són atropellats per cotxes de lloguer que després fugen en totes direccions, els jubilats danesos s'ofeguen al capvespre com a animalets, sense estrèpits innecessaris, els barris de la perifèria cremen de mandra i kebab, els hooligans s'escorxen al sol, Mallorca badalla.

Prohens sembla haver decidit governar Mallorca per la via ràpida. En un mes ha suprimit l'impost de successions, ha instaurat la gratuïtat de l'educació infantil i ha anunciat la nova fiscalitat de l'habitatge.

Aquest ritme insostenible de treball i honestedat no pot durar gaire, és clar, perquè podrien arribar a solucionar-se els problemes de la ciutadania i llavors de què ens queixaríem tots després del tercer gintònic.

El següent pas en aquesta desconcertant campanya d'eficàcia i bona feina consisteix a alliberar els ciutadans del pes mort del director d'IB3, Andreu Manresa, la tasca del qual aquests anys ha estat convertir IB3 en un diorama de buidatge intel·lectual i esgarrifosa monotonia.

A tota hora s'emet la mateixa entrevista en què un reporter pregunta a un pescador pels seus avis: el pescador explica que els seus avis es morien de gana i d'odi i havien de gratar les pagellides de les roques amb els dits ensangonats, el reporter somriu, deixa anar dos castellanismes i dona pas a un nou bucle de betzolades.

Manresa, antic corresponsal d'El País, va ser presentat al seu dia com a figura de consens. La dreta es va deixar enganyar i ara es troba que el Monstre dels Bigotis amenaça d'acabar el seu mandat el 2028.

Per extirpar el quist, la dreta necessitarà estirar la majoria parlamentària que no té i canviar la llei de l'ens públic, cosa que significa ficar Vox a la partida. L'esquerra ja ha activat el seu soroll de fons (inspirant-se en les cigales del pinars) i acusa Prohens de “caciquisme”.

Si Prohens vol viure tranquil·la, solucionarà el tema abans de setembre i després es podrà dedicar a arreglar voreres i anar pels pobles menjant arròs brut amb les padrines. En cas contrari, es trobarà amb un inici de curs turbulent al Parlament, havent de lluitar una guerra en què poc ha de guanyar.

L'estiu avança: els ciclistes alemanys es desmaien i són devorats per les formigues, els taxistes apallissen els hooligans, els hooligans apallissen els taxistes i les madrilenyes divorciades paguen les amanides a preu d'or, mentre mil velers somniats deixen a l'horitzó el seu rastre de placidesa, cocaïna i reportatges del Diez Minutos.