Aragó, les eleccions que ho canvien tot: 3 lliçons per a Catalunya

Les eleccions aragoneses han confirmat el canvi de cicle que està tenint lloc a Espanya, i que ara s'està accelerant. Els resultats a Aragó són rellevants perquè sempre solen anticipar el que després passa a Espanya. Una cosa que no passa, per exemple, a Catalunya, que sempre ha estat un territori molt sui generis. Però últimament la política espanyola i la catalana estan íntimament vinculades, i per això és important extreure les lliçons de les eleccions aragoneses per als partits catalans.

El càstig al bipartidisme, l'enfonsament de l'esquerra woke i el canvi de tendència a la dreta canvien radicalment l'escenari polític. Els partits catalans, especialment l'esquerra i el processisme, farien bé de llegir aquests resultats per adaptar les seves estratègies.

1. Vox desplaça el PSOE com a alternativa al PP

La gran notícia que deixen els titulars d'Aragó és el càstig al bipartidisme, amb un PSOE enfonsat i un PP incapaç de rendibilitzar-ho. La clau és l'auge de Vox, el sostre del qual ara mateix és impredictible. A Aragó, han aconseguit atreure el vot indignat amb una impugnació del model migratori a les grans ciutats i un programa proteccionista per al camp davant l'amenaça globalista (Mercosur).

Vox ja va treure la poteta a les eleccions extremenyes, però ha estat a Aragó on ha trencat definitivament el cordó sanitari. El PSOE és cada vegada més un partit marginal, i el futur polític està en la pugna en l'espectre conservador entre la lògica bipartidista del PP i la nova dreta que representa Vox.

A Catalunya la clau no estarà en la lluita entre PP i Vox com fins ara, perquè Vox ja s'alimenta d'altres espais. Els d'Ignacio s'han llençat a per al vot obrer als barris castigats per dècades d'esquerra i processisme. I en la mesura que el PSC continuï deixant-se condicionar per les polítiques de l'esquerra woke, des d'ERC fins als Comuns i la CUP, Vox ho tindrà més fàcil per omplir de vots verds el cinturó vermell.

2. Avís per a ERC i Junts

Aragó ha mostrat de manera rotunda la crisi galopant del sanchisme. Encara que la premsa subvencionada intenta centrar-se en el gatillazo del PP per amagar la derrota del PSOE, els resultats d'Aragó deixen Pedro Sánchez molt assenyalat. 

La sort del PSOE aragonès no és extrapolable al PSC de Salvador Illa. Però el càstig al sanchisme sí que és un avís per a ERC i Junts, que fa dos anys que sostenen el Gobierno de Pedro Sánchez sense resultats palpables. Els resultats d'Aragó demostren el que fa temps que advertim, i és que ERC i Junts poden veure's arrossegats per Pedro Sánchez si no són capaços de trencar a temps.

En el cas de Junts hi ha una altra lliçó important, i és la necessitat d'accelerar el gir a la dreta si no es volen veure en les mateixes que ERC, els Comuns o la CUP. Puigdemont està jugant a competir al mateix temps amb Aliança Catalana i amb ERC, per exemple amb el corrent esquerrà d'Agustí Colomines dins de Junts. Els partits nacionalistes que han jugat a això, com el PNV al País Basc, han de tornar a la dreta tradicional per recuperar la centralitat del seu projecte polític.

3. L'esquerra woke, sentenciada

La tercera lliçó és l'enfonsament irreversible de l'esquerra woke, que a Aragó s'ha vist reflectit en la desaparició de Podemos. A Catalunya els Comuns van pel mateix camí, però també ERC i la CUP. Les propostes d'aquests partits han deixat de ser útils, i la seva agressivitat cap als partits de la nova dreta no fa més que accelerar-ne l'auge mentre ells s'enfonsen encara més.

Gabriel Rufián intenta desesperadament una coalició que a Catalunya podria agrupar ERC, Comuns i la CUP, però ni tan sols això en garanteix la salvació. Aquests partits s'estan veient perjudicats pels seus propis errors, però també pel creixement d'Aliança Catalana.

Els resultats d'Aragó anticipen una crisi de l'esquerra i el processisme que pot decantar la balança cap al PP, Vox i Aliança Catalana. La realitat és que des de la desaparició de CiU la dreta mai no ha tornat a ser hegemònica a Catalunya, i això pot canviar molt aviat. Una altra cosa és si els partits, des de Junts i AC fins al PP i Vox, són capaços de fer valer la seva majoria.