Aragó castiga el bipartidisme davant d’un Vox imparable

Victòria agredolça del PP a les eleccions aragoneses, amb un PSOE enfonsat i un Vox imparable. Aquest seria el resum d'unes eleccions més importants del que semblen, ja que des de fa anys el que passa a Aragó es trasllada a les generals. Els resultats no deixen lloc a dubtes, amb un càstig sever al bipartidisme i una esquerra arrasada per la crisi del sanchisme.

El PP ha guanyat les eleccions però s'ha deixat dos escons pel camí. Cal recordar que va ser el president popular, Jorge Azcón, qui va jugar la carta de l'avançament electoral amb l'aspiració de trencar el sostre dels trenta escons. No només no ho ha aconseguit sinó que no ha sabut capitalitzar el desastre del PSOE, que ha obtingut el pitjor resultat de la seva història.

Els populars passen de 28 a 26 escons, mentre que els socialistes baixen de 23 a 18. Cal recordar que el PP va arribar a treure 30 escons en el seu millor resultat, el 2011, amb la candidata Luisa Fernanda Rudi. Mentre que els socialistes van obtenir 33 diputats el 1983, i més recentment, el 2007, van assolir també els 30 diputats amb Marcelino Iglesias.

Entre el PP i el PSOE han perdut set diputats, que són exactament els que ha guanyat Vox. L'únic partit progressista que puja és la Chunta Aragonesista (CHA), mentre que IU manté el seu escó i Podemos perd el que tenia. Els morats són els altres grans perdedors de la nit electoral, en unes eleccions que assenyalen l'ocàs de l'esquerra woke.

Vox atreu el vot de la indignació

Els grans guanyadors són Vox, que han sabut atreure l'electorat gràcies a les dues grans preocupacions dels aragonesos: la crisi del camp i la immigració. Això pot avançar el que passarà a Espanya, amb el bipartidisme a la baixa i la dreta radical a l'alça.

Això és així perquè Aragó representa en bona mesura la realitat del conjunt d'Espanya. Té grans ciutats que concentren una gran part de la població, junt amb petites zones rurals i el problema de les zones buidades. El 2023 el partit més votat va ser el PP, com a les generals, i el 2019 va anticipar també la victòria del PSOE. Això s'ha repetit en una llarga sèrie històrica d'eleccions (1977, 1979, 1982, 1986, 1989, 1996, 2000, 2008, 2011 i 2015). Tornarà a succeir ara?

De moment, aquests resultats avancen una crisi irreversible del sanchisme, que s'enfonsa cada vegada més en cada nova cita electoral. També problemes al PP per frenar l'ascens de Vox, que els impedeix aprofitar l'enfonsament de l'esquerra. Totes les mirades es giren ara cap a Sánchez i Feijóo, els grans assenyalats per la deriva dels seus respectius espais.

Vox guanya la partida al PP

La debacle del PSOE es donava per feta, ja que des de feia dies les enquestes assenyalaven entre els 17 i els 18 diputats. La clau estava en els 35.000 vots dels indecisos que es disputaven el PP i Vox, i aquests últims han guanyat la batalla. Això és important de cara a les futures relacions i sobretot pel futur govern d'Espanya.

Cada vegada queda més clar que el PP no podrà governar sol i necessitarà Vox, però la qüestió és amb quina correlació de forces. Un PP fort podrà marcar millor el pas que amb un Vox amb molt de pes per condicionar el govern. Aragó assenyala un precedent perillós per a Feijóo, que veu com el projecte de Vox creix a costa del seu estancament.

Pel que fa a Sánchez, el resultat fa mal perquè Pilar Alegría era la seva candidata i ell mateix s'havia implicat més que mai en aquesta campanya. Però ara es tracta de capgirar-ho a la més pura manera Sánchez. Veurà les derrotes a Extremadura i Aragó com l'avís que puja l'extrema dreta i que l'última manera d'aturar-la és votant el PSOE a les pròximes generals.