El Nadal més amarg de Pedro Sánchez

Un Govern en absoluta minoria acorralat per la corrupció, sense el suport dels seus socis, amb els pressupostos prorrogats i els de 2025 en perill. No hi ha ningú capaç de revertir aquesta situació. Ni tan sols Pedro Sánchez, un supervivent de la política acostumat a navegar en la dificultat amb el "manual de resistència" com a brúixola.

Des de llavors, no és la primera vegada que es troba amb dificultats que semblen impossibles de superar. Però fins ara semblava disposar sempre d'un últim cop mestre. Ara, per primera vegada des de la seva arribada al poder, es respira una sensació de fi d'etapa.

L'ombra de la corrupció ha colpejat durament el PSOE, encara que aquest és un escull que podria superar sense dificultats. Li basta amb atribuir-ho tot a la "màquina del fang", la difamació que ha de patir per haver-se erigit en bastió contra l'extrema dreta. Els problemes de fons són altres, sobretot l'esgotament del que s'ha vingut anomenant el "sanchisme".

Pedro Sánchez viu avui el seu Nadal més amarg, amb l'amenaça de Junts penjant sobre el seu cap. En els pròxims dies haurà de decidir si se sotmet o no a la qüestió de confiança. Esculli l'opció que esculli, té tots els números per sortir perdent.

Fi de cicle del 'sanchisme'

Més que una doctrina, el "sanchisme" és una estratègia consistent en l'aliança del PSOE amb la nova esquerra cristal·litzada en Podemos. Sánchez va saber llegir el moment de fi del bipartidisme i la tendència dels grans partits a escorar-se cap als extrems. Com a nou líder del PSOE va accentuar la confrontació amb el PP consolidant la seva aliança amb Pablo Iglesias.

El "Govern més progressista de la història" es va trobar amb dificultats que sempre acabaven bé per a Sánchez. Però els resultats del 23-J el van obligar a forjar pactes contra-natura que han debilitat la coalició.

Les tensions ideològiques entre el bloc PNB-Junts i el bloc de l'esquerra (Sumar-ERC-Bildu) han acabat bloquejant la mateixa acció de govern.

Les tensions sempre han existit, per exemple amb les pensions, l'habitatge o fins i tot el feminisme. Però l'arbitratge de Sánchez i la pròpia necessitat dels seus socis de govern acabaven sempre desfent l'embolic.

Aquesta vegada és diferent, perquè el Govern de coalició és incapaç de tirar endavant les lleis més importants de la legislatura. I a més es troba amb la crisi de Sumar, la ruptura entre Sumar i Podemos, i l'hostilitat de Podemos contra el PSOE.

L'enfonsament de l'esquerra i l'esgotament dels equilibris que feien possible Frankenstein anuncien el fi de cicle del sanchisme. Per això a Sánchez ja no li queden socis amb els quals forjar una majoria, ja només es té a si mateix. I això l'obliga a resistir en el poder a tota costa.

L'amenaça de Junts a la taula de Nadal

Sánchez menjarà avui amb l'amenaça de Junts damunt la taula. Acostumat a mocions de censura, bloquejos polítics, votacions límit i fins i tot una pandèmia en contra, aquesta amenaça és diferent.

Si tria sotmetre's a la qüestió de confiança, corre el risc de perdre el suport de Junts i haver de convocar eleccions anticipades. Si no l'accepta, Junts podria retirar-li definitivament el seu suport dels pressupostos i estaria en les mateixes. L'única llum d'esperança per a Sánchez és que Carles Puigdemont necessita el PSOE per veure aplicada l'amnistia.

I a això s'entregarà amb cos i ànima el president socialista, que ja ha donat instruccions per reunir-se amb Carles Puigdemont a Bèlgida. La foto amb Puigdemont era l'última bala que estava disposat a gastar. La qual cosa demostra com de desesperada és ara mateix la seva situació.

En el seu balanç de fi d'any Pedro Sánchez ha venut optimisme: "Espanya és avui un país millor del que era fa sis anys, i el 2027 serà encara millor del que és avui", ha dit. La qüestió és com arribar al 2027, i si hi arribarà.

Tirant d'aquest optimisme, al PSOE creuen que si superen l'escull dels pressupostos arribaran sense problemes al final de la legislatura. Al PP, en canvi, creuen que una vegada obtingui l'amnistia Puigdemont farà caure a Sánchez. Seran aquest el darrer Nadal de Pedro Sánchez a la Moncloa?