L'aposta fallida de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez serà president del govern quatre anys més després del pacte aconseguit amb Junts per Catalunya. Aquest era el seu objectiu principal, que perseguia a qualsevol preu. Ell ho va vendre per la necessitat de “defensar la convivència”, però les reaccions a l'acord amb Carles Puigdemont deixen en evidència l'aposta del líder del PSOE.

Les manifestacions massives per tot Espanya contra les intencions de Pedro Sánchez en són una mostra. Però les reaccions de l'oposició, d'una part important de la judicatura, d'algunes empreses i fins i tot de dins de l'independentisme, evidencien que la convivència que desitjava el futur president del govern és ben lluny.

Aquest dijous, milers de persones van tornar a sortir als carrers per protestar contra els acords aconseguits pel PSOE amb ERC i Junts. Més enllà de les mobilitzacions als carrers, en el pla institucional també posen en relleu la divisió que hi ha avui a Espanya. I és que gairebé la meitat del Congrés -els 171 diputats que sumen el PP, Vox i UPN- ja està en peus de guerra contra l'altra meitat. Les querelles, els recursos i la confrontació seran el dia a dia en els propers mesos al terreny polític.

El pla judicial no pinta gaire millor. La judicatura està més dividida que mai respecte a l'amnistia que Pedro Sánchez vol concedir als polítics del procés. Un exemple són els vuit magistrats del Consell General del Poder Judicial que ja s'han rebel·lat contra aquesta futura llei. Un altre exemple és el comunicat conjunt de quatre de les principals associacions de jutges en el qual mostren el seu rebuig al pacte entre Sánchez i Puigdemont.

Al món empresarial, també són notòries les veus que no acaben de veure amb bons ulls el pacte entre PSOE i Junts. Els dos partits han acordat explorar vies per facilitar el retorn a Catalunya de les empreses que se'n van anar després del referèndum del 2017. Però La Caixa i Banc Sabadell, dues de les més destacades que se'n van anar, ja han dit que “no està sobre la taula” l'opció de tornar a terres catalanes.

Finalment, un altre exemple més que l'aposta per la convivència de Pedro Sánchez està en dubte és que fins i tot l'independentisme està més dividit després del pacte. Això pot provocar una radicalització d'una part important del moviment. L'ANC ja es va manifestar ahir a les portes del Parlament contra els acords entre els processistes i el PSOE. A més, diversos militants de Junts van anunciar que es donaven de baixa del partit. Tot això pot provocar l'auge d'altres formacions independentistes menys amables amb l'Estat com és el cas d'Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

En definitiva, encara cal veure els efectes del pacte a llarg termini, però el que sembla més que evident és que l'aposta per la convivència de Pedro Sánchez no ha estat tal veient les reaccions immediates a l'acord aconseguit amb Carles Puigdemont.