Els antics aliats de Puigdemont que ara juguen en contra seva

Si el reconeixement del català (i, de rebot, el de l'euskera i el del gallec) és condició sine qua non perquè Sánchez repeteixi, ja podem anar preparant-nos per votar. A les altes instàncies de la UE no els sedueix ni la forma ni el fons de l'assumpte que planteja el Govern en Funcions a propòsit d'aquestes tres llengües espanyoles. Fins i tot Estònia i Letònia, que mai no han tingut prejudicis amb l'independentisme català o basc no ho veuen ni correcte ni oportú. A Brussel·les, parafrasejant Jordi Pujol, consideren que convertir el català, el basc i el gallec en llengües oficials a la UE no toca ara.

Què diu el Consell d'Afers Generals?

A la UE no ho veuen gens clar. Consideren que afegir tres idiomes oficials només en una part d'un estat membre implica crear un precedent “problemàtic”. A més, creuen que les formes utilitzades des de Madrid no són les correctes per a un assumpte d'aquesta envergadura. La proposta, diuen, arriba gairebé sense discussió prèvia i, a sobre, al fil d'una investidura que encara està a l'aire.

De fet, hi ha qui considera que, amb aquesta proposta, el Govern espanyol s'excedeix i col·loca les seves prioritats davant de les de la UE. Per què? Doncs perquè el ministre Albares, que mai no participa al CAG, aprofita la presidència rotatòria del Consell per, assenyalen des del CAG, tornar a introduir a l'agenda una qüestió que ja estava discutida. A Brussel·les, consideren que al setembre el tema va quedar tancat. I es va tancar, a més, amb un no rotund.

Fins i tot les repúbliques bàltiques

Suècia i Finlàndia, que temen veure's en situacions semblants en ser països plurilingües, ja van dir que no, però Estònia i Letònia, amb minories russes importants, expliciten ara la seva negativa. Kisjanis Karins, ministre letó d'Exteriors, considera que hi ha “qüestions molt importants sobre la taula” i que la UE s'ha de “centrar en la situació geopolítica”. Ni tan sols el finès Adlercreutz, que al setembre va arribar a fer unes declaracions en català, considera que el tema s'hagi plantejat com cal. Si Puigdemont vol fer cas al Consell de la República, té l'excusa perfecta.

Letònia i Lituània, antics aliats dels independentistes

Es dona la circumstància que dos dels països que més han mostrat el seu rebuig a l'oficialitat del català a Europa són antics aliats de l'independentisme català. El 2013, el llavors primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va arribar a dir que “si hi ha una voluntat clara del poble i una clara demanda per un referèndum, val la pena mirar opcions sobre com abordar-ho”. El seu homòleg de Lituània, Algirdas Butkevicius, també va afirmar el 2013 que cada país “té dret a l'autodeterminació”. Deu anys després, aquests països que donaven suport a les tesis dels independentistes catalans, han esdevingut els principals obstacles perquè el català sigui oficial a la UE.