Alfred Bosch complica el camí de Junqueras a la seva reelecció al congrés d'ERC

50%: així es diu la gran incògnita de la política catalana en aquests moments. Si Oriols Junqueras - clar favorit - no obté el 50% dels vots al congrés d'ERC, hi haurà segona volta. I com passa en aquests casos, una aliança de minoritaris pot fer que el favorit perdi en aquesta segona volta.

I malgrat el que es digui (i del que digui Junqueras mateix), aquest congrés d'ERC s'ha plantejat contra Junqueras. Amb més o menys subtilesa, la resta de candidatures plantegen la idea que Junqueras no pot ser renovació. Algunes d'aquestes candidatures ho fan des de postures molt unilateralistes, com és el cas de Foc Nou, la cara més visible del qual, encara que no candidat, és Alfred Bosch.

Bosch dispara

A la seva última columna, ERC; o canvi o agonia, Alfred Bosch treu tota l'artilleria per insistir que la renovació que necessita ERC és radical. En última instància, els seus arguments se sostenen a la idea que ERC ha de tornar a l'independentisme més combatiu. “Sense canvi a ERC”, diu Bosch, “no hi haurà independència de Catalunya”.

“Oriol Junqueras (...) ara ja no és ni canvi ni esperança ni regeneració”, conclou Bosch. Aquestes paraules encaixen molt bé amb altres declaracions de Godàs, que fa menys d'una setmana, i davant del clar avantatge de Junqueras en avals, va dir “si es dona, la segona volta ha de ser la segona volta cap al canvi, no cap a la conservació”.

Al marge d'aquestes paraules de Bosch - que només seran perilloses si Junqueras no guanya a la primera volta -, també cal destacar que Bosch dona per descomptat el nou escenari postprocessista. En aquest sentit, és una de les poques veus republicanes que semblen assumir la nova situació política. Així, per exemple, denuncia que ERC no ha de ser la “crossa” del PSC i del PSOE; “i no, ja us veig venir, tampoc la crossa de Junts”, afegeix.

Així, Bosch assenyala que les cares més conegudes de la dècada processista no poden ser “el tap de l'efervescència que necessitem”. De fet, demana col·locar Junqueras i la cúpula d'ERC en una mena d'altar simbòlic per "salvar-los de la seva pròpia agonia".

Bosch, en definitiva, demana una resurrecció del projecte indepe sense herències processistes. El problema és que el projecte independentista es va mostrar precisament com allò que va ser: processisme. I l'agònica guerra interna d'ERC, que ha deixat alguns dels episodis més caïnites que es recorden, és l'últim exemple d'aquest processisme.