Albert Boadella:'Pere Aragonès és una figura mig borrosa que no dóna ni per a una obra'

El nacionalisme català fa temps que assenyala Albert Boadella com un dels seus principals enemics. Ja sabem que, quan un català es desmarca de la línia oficial, ràpidament és repudiat. I el cas de Boadella, una de les ments més lúcides de Catalunya, és més que evident. El dramaturg, escriptor, actor i director ha atès E-Notícies, en un nou capítol d'[E-N]trevistes, no només per parlar de política, sinó per comentar alguns dels aspectes que han accelerat el procés de degradació de la nostra societat.

Després de publicar fa gairebé dos anys 'Joven, no me cabree' (amb un excel·lent pròleg de Cayetana Álvarez de Toledo), aquest llibre és més vigent que mai perquè assenyala i denuncia diversos elements que expliquen, per exemple, el perquè dels nefastos informes PISA sobre l'educació a Catalunya i a la resta d'Espanya. El més evident és la manca de respecte cap a la figura de l'autoritat (fet del qual culpa la seva pròpia generació). Amb ell també parlem de l'esquerra política, de Pedro Sánchez, de Carles Puigdemont i de Pere Aragonès, entre molts altres temes.

'Hi ha hagut una destrucció gairebé compulsiva de l'autoritat'

Tant al llibre com a l'entrevista, Albert Boadella avisa de les "greus conseqüències" de les noves maneres d'ensenyar als nens. "Hi ha hagut una destrucció gairebé compulsiva de l'autoritat. Ara el nen s'ha convertit en el rei de la casa, no admet correcció i es creu que el món és seu. No hi ha manera de domar-lo, no se li ensenyen els límits de la llibertat".

I una prova d'això són els resultats del recent informe PISA, que no dubta a qualificar de “tràgics”. Sobretot, a Catalunya, que històricament “havíem exportat coses formidables al conjunt d'Espanya” en qüestions pedagògiques. Ara, el director de teatre creu que "hem exportat un cert caos ideològic" i que "en els últims anys, de Catalunya no han sortit les millors idees pedagògiques". "Potser els alumnes sortien més aviat preparats en matemàtiques o geografia a l'època de la dictadura que ara", exposa.

En qualsevol cas, no perd l'esperança en aquest sentit. "Espero que la naturalesa posi les coses al seu lloc i que hi hagi unes noves generacions que es rebel·lin contra això. Jo en això hi crec molt, en què hi haurà una generació que dirà 'escolti, a mi ensenyi'm matemàtiques i deixi's de catxondeo'".

'La progressia és una sortida per la tangent de l'esquerra, una fugida cap endavant'

A l'entrevista, Albert Boadella s'ha mostrat molt crític amb l'esquerra. O com li agrada anomenar-la, "progressia". L'actor i director defensa que "la progressia és una sortida per la tangent de l'esquerra, una fugida endavant. La dreta ha assumit una gran part dels postulats de l'esquerra, com la sanitat pública, l'educació pública o les ajudes als aturats. Ara s'han trobat sense noves idees i aleshores han hagut de tirar mà d'invencions i ocurrències per diferenciar-se del que ells anomenen dreta. I han començat a legislar autèntiques ocurrències, algunes d'alt risc, com la història dels canvis de sexe, que té aspectes molt arriscats, sobretot a la part infantil”. De fet, afirma que “l'esquerra s'ha aprofitat de l'obrerisme i de les classes més desafavorides”.

Per aquest motiu reivindica conceptes com “conservador” o “reaccionari”. "Quan em diuen que sóc una mica fatxa, m'ho prenc bé perquè em sembla que vaig pel bon camí. Es tracta de tenir un respecte al passat". Això sí, també deixa clar que, el que ara s'anomena conservador o reaccionari, en moltes ocasions s'ha convertit “en transgressor”. I posa d'exemple que "educar un nen sota uns conceptes assenyats de disciplina i temps, ara és considerat transgressor i fins i tot podria ser delictiu".

Carles Puigdemont i Pedro Sánchez

Albert Boadella es mostra convençut que “veurem Puigdemont” de nou a Espanya. Bàsicament perquè “és el camí que s'està promovent des del Gobierno”. L'escriptor es mostra molt crític amb Pedro Sánchez perquè la seva aposta per permetre el retorn de Puigdemont és degut "a la pitjor de les raons. No ho fa des del convenciment, sinó per interessos electorals". Segons l'actor i director, Pedro Sánchez "és la representació de l'amoralitat, que és el pitjor que podem tenir en un govern. Pots tenir una moralitat fins i tot ultra, però no moure's amb l'únic interès de seguir als llocs de poder".

'Pere Aragonès és una figura mig borrosa que potser dóna per a un 'sketch', però no per a una obra'

Pel que fa a la situació a Catalunya, Boadella no és gaire optimista. "Segueix havent-hi una proporció important de ciutadans que són separatistes i que els uneix l'odi a tot el que és espanyol", afirma. Un odi que “es promou des de la Generalitat”. De cara a les properes eleccions al Parlament, tampoc té gaire esperança. "El Parlament potser no serà separatista, però què hi haurà? El PSC? Al PSC ja l'hem vist donar suport al nacionalisme", recorda.

Això sí, confia que tard o d'hora hi haurà "una nova generació que dirà 'en quin berenjenal m'heu ficat? Deixin d'adoctrinar-me!". I, després d'això, "hi haurà un judici com el de Nuremberg per a tots aquests polítics que han portat Catalunya fins a aquest estat de descomposició. Es retran comptes morals sobre el que han fet" els últims anys.

Encara parlant de política catalana, quan vaig preguntar a Albert Boadella si Pere Aragonès donaria per fer una nova versió de la seva coneguda obra satírica amb Jordi Pujol, 'Ubú President', el dramaturg ho té clar. "No. Per fer una bona sàtira, necessites material suficient de l'adversari a qui vols satiritzar. Pujol, per sobre dels desgavells que podia haver tingut, tenia un caràcter, un convenciment i una moral, encara que jo sigui totalment contrària a ella. Però aquesta figura mig borrosa com l'actual president, potser dóna per a un esquetx, però per a una obra, no”.