
Agricultors en peu de guerra contra la UE: un sector amenaçat pel globalisme
França lidera una altra rebel·lió del sector primari europeu ofegat per les directrius de l’elit de Brussel·les
França viu hores clau per al futur del sector agrari, tocat de mort. Ahir es va viure una altra jornada de talls i protestes arreu del país davant el descontentament per les últimes mesures del govern francès i la UE. Una combinació de factors que ha portat el sector primari a una conflictivitat semblant a la de 2024.
Els motius del descontentament són principalment dos. D'una banda, les mesures sanitàries del govern francès davant l'epidèmia de dermatosi nodular contagiosa, que, seguint les directrius europees, exigeix el sacrifici de ramats sencers. De l'altra, la signatura del tractat Unió Europea-Mercosur, que suposaria l'entrada de productes sud-americans a un preu inferior i condemnaria els productors locals a la desaparició.

La situació és tan crítica que el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha sol·licitat personalment a Ursula von der Leyen l'ajornament de la votació de l'acord. Aquest és ara mateix en l'aire, ja que Itàlia es planteja també votar en contra. En canvi, Espanya és, juntament amb Alemanya, el principal defensor de l'acord. El secretari d'Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha reiterat la necessitat urgent de segellar el pacte per competir amb altres mercats al continent americà.
Com passa amb altres sectors com la pesca, el globalisme salvatge imposat per les elits europees condemna els productors locals a una competència desigual. L'acord amb Mercosur suposaria l'entrada de productes estrangers entre un 18% i un 32% més barats. Els agricultors catalans també es van oposar a aquest tractat, que va ser un dels motius de les protestes de fa un any.
Protesta històrica a Brussel·les
La 'colère' dels agricultors francesos va més enllà de la crisi sanitària, que vinculen amb la Política Agrícola Comuna (PAC) europea. La UE estableix directrius desproporcionades i sense contacte amb la realitat local, basades en supòsits ideològics com el canvi climàtic i l'energia verda. Això acaba beneficiant les grans corporacions mentre enfonsa les explotacions familiars sotmeses a impostos asfixiants i tota mena d'exigències i restriccions.
França lidera la còlera del sector primari a Europa, però no és un cas aïllat. La retallada del 32% de Brussel·les a la PAC suposarà la pèrdua de 900 milions d'euros a l'any per al camp espanyol, i un encariment de la cistella de la compra d'entre 350 i 500 euros. Això es podria agreujar si finalment se signa l'acord amb Mercosur, condemnant els productors locals a la seva desaparició.
Això evidencia la decadència d'Europa davant altres potències com la Xina i Rússia, i el fracàs de l'elit globalista europea. L'elit, representada a Espanya pel bipartidisme i els partits del sistema, imposa directrius ideològiques que perjudiquen la classe mitjana i treballadora. Partits com Vox i Aliança Catalana s'han erigit com a defensors del sector primari contra les elits.
Més notícies: