Ivan Smuk, Getty Images de Chris_Tefme, Pexels de Arthur Krijgsman, e-Notícies Una actriu 'indepe' demana que s'ensenyi política a les escoles catalanes
Raona que, com tot és política, s'hauria d'ensenyar política a les aules. I avisa que aquesta mesura podria tenir efectes històrics.
Nou cas de persona que es queda varada en la idea que cal ensenyar política a les escoles. Es tracta d'Estel Solé, actriu, guionista, escriptora, productora i, en fi, habitual del que s'anomena la “cultura”. En una columna d'opinió a VilaWeb proposa crear l'assignatura de “Societat i Política” i que, a efectes pràctics, sembla remetre a aquest magma inconcret del progressisme contemporani.
El risc de no votar o acabar a l'extrema dreta
Per a qui estigui interessat, Solé recorda que “fa temps que vaig predicant la idea que caldria incloure en el programari educatiu dels instituts, però també de les escoles, alguna assignatura de societat i política”. I a la seva última columna a VilaWeb ha continuat amb la seva tasca de prèdica.
El seu argument parteix d'una juxtaposició física. “És curiós”, diu, “que muntem les meses electorals envaint-los les aules, les biblioteques, les escoles i, en canvi, a dins les aules, en rares ocasions es parli de política, ni tan sols l’endemà d’unes eleccions”.
Si això no és raó suficient per ensenyar política a les escoles és perquè molts mestres “han acabat acusats per partits de dretes d’adoctrinar la canalla i denunciats a la fiscalia per delictes d’odi". La raó per això és que, al seu torn, als “als neofeixistes els posi tan nerviosos el debat polític a les aules”. Cosa que, en les deduccions de Solé, “ens hauria de fer concloure que és absolutament necessari que la pedagogia i la facilitació de coneixements sòcio-polítics comenci a les classes”.
Si no s'ensenya política a les escoles, els nens corren el risc de sentir el que es diu a casa seva. Solé en posa algun exemple. “Potser quan escolten una conversa de sobretaula en un dinar on el més tanoca dels familiars deixa anar consignes d’extrema dreta o bé quan algú deixa anar la cantarella de: “Jo no votaré. Total, són tots iguals, els uns i els altres.”
Solé suggereix el temari de l'assignatura
L'actriu, guionista, escriptora i productora fins i tot assenyala alguns possibles continguts d'aquesta assignatura, que sembla que versaria sobre desnonaments i el mercat immobiliari. També es permet algunes indicacions més concretes com que “Si existís aquesta assignatura que imagino, avui la classe podria començar amb la lectura d’aquells versos de Brossa: “La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per ensorrar l’economia.”
Ensenyar el poder de la mobilització | Europa Press
Instaurar aquesta assignatura que proposa Solé – amb els continguts inclosos – no és una anècdota. Podria tenir efectes històrics. L'autora assenyala que, una vegada ensenyats, els nens “Tal vegada podrien combatre el desencís polític dels seus pares, podrien rebatre els arguments populistes i banals que sentirien arreu i iniciarien una onada de revolta que, a la llarga, podria canviar el curs de la política, de la història”. De VilaWeb a la història.
Més notícies: