'Volem acollir' encara que sigui insostenible
Catalunya va camí dels 9 milions d'habitants mentres encara no ha pogut assimilar que ja som 8 milions
El Govern de la Generalitat ja parla de la Catalunya dels 9 milions. Sí, dels 9. Fa un mes es va assolir la xifra dels 8 milions, però les previsions que hi ha a sobre de la taula és que, en menys de 10 anys, arribem als 9.
Evidentment, aquest augment sorgirà de l'arribada de més immigració i no pas d'una natalitat que, ni hi ha previsions que augmenti, ni hi ha intenció política de fomentar-la.
Si Catalunya ni tan sols està preparada per poder assumir els 8 milions actuals, pensar en els 9 hauria de provocar suor freda a qualsevol amb dos dits de front. La sanitat està col·lapsada, el nivell educatiu està pels terres, agafar l'AP7 és pràcticament jugar-se la vida, anar amb transport públic és un drama… però no diguis que cal més planificació migratòria, que seràs titllat d'extrema dreta, xenòfob, racista, reaccionari i uns quants adjectius més als quals l'esquerra woke tant li fa banalitzar una mica més.
Mentrestant, Pere Aragonès insisteix en “l'obligació moral” d'acollir més refugiats. Volien convertir Catalunya en un país independent i, com a molt, l'únic que aconseguiran és convertir-la en una mena d'ONG incapaç que els seus ciutadans tinguin uns mínims per viure dignament.
Voler acollir més gent mentre les condicions de vida són les que són actualment és una irresponsabilitat per part de qui promou aquestes polítiques.
Quan alguns demanem una planificació migratòria mínima, no ho fem per motius racistes, xenòfobs o d'extrema dreta. Ho fem per sentit comú. Perquè l'augment de població ha de ser sostenible i la terra d'acollida ha de tenir eines per poder assimilar aquest augment. I, ara, ni és sostenible ni hi ha eines per fer-ho.
Una altra qüestió és que sigui una mica estèril tenir aquest debat només a Catalunya, ja que Catalunya no té competències sobre immigració. Tot i que Junts sí que ha arribat a posar aquesta qüestió sobre la taula, en línies generals els partits processistes se centren en qüestions com parlar català al Congrés, comissions d'investigació que serviran de poc o res o una amnistia perquè alguns es puguin tornar a presentar a les eleccions o puguin tornar a Espanya. Vaja, problemes importantíssims per al dia a dia dels catalans.
Més notícies: