TV3 i les dones

El feminisme institucional (o feminisme queer), aquell que promou que ser dona és un sentiment i altres ocurrències com permetre a homes biològics que es declaren trans competir contra dones reals, no ha parat de repetir-nos una vegada i una altra que aquest nou feminisme en cap cas esborra les dones.

És igual, per exemple, que les estadístiques per violència de gènere es puguin veure alterades pel fet que ara qualsevol home es pot convertir legalment dona només expressant la seva voluntat davant l'administració. O que dones es quedin sense opcions d'aconseguir èxits esportius perquè un home biològic, amb tota la seva testosterona, ha decidit competir en la categoria femenina i alimentar així el seu ego d'esportista fracassat.

Ells continuen amb la seva. “No, el transactivisme no esborra les dones”. Que li diguin a la primera dona que va creuar la línia de meta a la cursa de muntanya de Sant Pere de Torelló, que va quedar segona perquè un tal Quim, que diu sentir-se dona quan corre per la muntanya, va pujar al capdamunt del podi en la categoria femenina tot i ser el 55è home classificat.

Podríem posar molts més exemples, com que ara es veu que expulsen dones de les seves manifestacions si fan el símbol del triangle amb les mans. Perquè és clar, fer un gest que representa uns ovaris és transexcloent i per tant feixista, reaccionari i d'extrema dreta.

Aquest article podria ser pràcticament etern si numerem totes les ocasions en què aquest nou feminisme queer ha esborrat alguna dona. El darrer cas l'hem tingut aquesta setmana. De qui sinó de la mà de TV3, la televisió woke per excel·lència que ens costa a tots els catalans més de 330 milions d'euros anuals.

Aquesta setmana, la Conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha començat a repartir calces reutilitzables i copes menstruals, que les dones catalanes podran recollir gratuïtament a partir de la setmana que ve a les farmàcies. Com ens ho ha explicat TV3?

"Totes les persones que tenen la regla podran recollir aquests productes", diuen. “Cada persona menstruant podrà recollir-les a les farmàcies”, posa al cos de la notícia. Ja s'ho preguntava JK Rowling en un missatge que li va costar la cancel·lació per part de la inqueersició : “Persones que menstruen? Estic segura que abans hi havia una paraula per a aquesta gent”.

Al cap i a la fi, que cadascú utilitzi el llenguatge que vulgui, en faltaria més. El problema ve quan aquests sense sentits es potencien des de les institucions públiques. Unes institucions públiques que, a més, diuen abanderar el feminisme. Un feminisme que no només esborra les dones (permetent trampes a l'esport, expulsant dones de manifestacions o fins i tot evitant pronunciar la paraula 'dona'), sinó que també s'atreveix a assetjar les que tenen la valentia d'alçar la veu davant aquest deliri. Encara que tampoc no podem esperar gaire més d'un sector que amb prou feines sap contestar la pregunta 'què és una dona?'.