Rovira a Ginebra: El processisme suís
Hem sabut aquesta setmana que la Bleda Suprema ha triat quedar-se a viure a Suïssa
Hem sabut aquesta setmana que la Bleda Suprema ha triat quedar-se a viure a Suïssa, de manera heroica, escollint ella mateixa les condicions de vida que fins fa un parell de mesos eren “la ignomínia de l'exili”. El que no sabem és si cada cop que torni a Catalunya caldrà muntar les performances degudes, amb onejar de banderes i discursos histèrics.
En qualsevol cas, sembla que es va consolidant la branca suïssa del processisme. Vam tenir Wagensberg passant allí el seu "exili" degudament remunerat pel Parlament; vam tenir Anna Gabriel (a la seva època pre-Évole) apareixent amb un còmic aspecte d'alumna de col·legi de monges; tenim Jordi Cuixart prosperant com a parra fecunda, amb tots els seus negocis avançant vent en popa i ara tindrem la Bleda Suprema ploriquejant pels cims dels alps, potser muntada en un trineu, potser engreixant a base de raclettes i fondues de xocolata.
Suïssa no és només el bressol del capitalisme extrem, sinó un dels països amb legislació més estricta en matèria d'immigració. Se suposa que la Bleda Suprema lluitarà dia i nit per omplir el país de magribins embogits i senegalesos famolencs, per obrir mesquites a cada cantonada i combatre els enllumenats nadalencs.
No se'n van a Mali tots aquests, no, ni a Gaza ni als campaments del Front Polisari. Podem pensar que és un grau d'hipocresia extrem? O, per contra, hem de suposar que tots aquests anticapitalistes estan buscant informació sobre l'enemic des de les seves fabuloses residències suïsses, pagades pel contribuent, amb vista a la imminent revolució?
Tot és molt confús. La veritat és que personatges com Rovira o Cuixart, com més lluny millor. Suïssa encara és massa a prop, a un parell d'hores d'avió.
Podrien ser enviats a les estepes de Mongòlia o a alguna base militar a l'Antàrtida; també cal considerar que Elon Musk està buscant tripulants per a les seves properes missions a Mart. Tot sigui per l'autodeterminació dels pobles oprimits.
Mentrestant, les heroïcitats es multipliquen: Miquel Calçada, l'insigne Mikimoto dels temps feliços, es va negar a prometre per la Constitució el seu nou càrrec a RTVE, mostrant uns principis firmíssims, una rebel·lia indomable, matèria de llegenda. Quina figura colossal, quin referent per a la joventut.
Cobrarà un sou de sis xifres de part de l'estat enemic per gestionar la televisió? Sí, però ho farà de mala gana, només per amor a la causa de la independència. Si fos per ell, viuria en una furgoneta al costat de la tomba de Guifré el Pilós, en companyia de Joan Bona Nit, alimentant-se de baies del bosc, despertant amb els ocells, com vagabunds sants.
Però la grandesa de la causa imposa aquests sacrificis pesants. Tot el nostre respecte.
Més notícies: