Repetir la història

Mallorca ha estat històricament un indret judeòfob. No contents amb acollir-se a l’antisemitisme global, a l’illa es van inventar un fenomen particular: l’antixuetisme. Els xuetes o descendents de jueus conversos eren i són reconeguts per una sèrie de quinze llinatges, els portadors dels quals fins ben entrat el segle XIX vivien en un règim d’apartheid que, per una norma no escrita, els induïa a viure reclosos en un gueto i a practicar l’endogàmia; per les exigències de puresa de sang per a accedir a gremis o a centres formatius, veien restringit el seu exercici professional; i havien de sofrir l’insult dels seus conciutadans malgrat que la llei ho prohibia des de 1788.

Amb la contemporaneïtat, els mateixos xuetes canviaren el seu punt de vista. Foren conscients que allò que patien era injust i promogueren la lluita, excepcionalment de manera violenta, però sobretot a través d’una militància activa, intel·lectual, per a assolir uns drets bàsics. La primera associació que intentà restaurar l’honor d’aquesta minoria fou la Lliga Laica, entre els membres de la qual hi havia Ateu Martí, Gabriel Alomar, Gabriel Meneu Piña, Marià Aguiló o Aurora Picornell (sí, Aurora Picornell, de la qual se n’ha fet exhibició darrerament al Parlament de les Illes Balears i al de Catalunya, sovint acompanyada de la bandera palestina).

El 1931, la Lliga Laica va iniciar els tràmits per a homenatjar a les víctimes xuetes de la Inquisició, cremades vives i mortes el 1691. Entre altres coses, pretenien que s’erigís una estàtua d’una de les víctimes de la cremadissa: Catalina Tarongí i Tarongí.

Aquesta iniciativa no va prosperar, però, en canvi, sí que ho va fer la santificació i engalanament de la ciutat d’una altra Catalina, però aquesta catòlica, Santa Catalina Tomàs. Denunciaren, doncs, un greuge comparatiu. 

Una altra iniciativa per a reconèixer el menyspreu del qual han estat víctima els xuetes va partir del Partit Popular illenc quan, el 12 de setembre de 2023, va dur una Proposició No de Llei al Parlament de les Illes Balears, que va ser aprovada per unanimitat. Encara sort que ningú podia preveure allò que passaria a partir d’octubre amb els sanguinaris atemptats perpetrats per Hamàs; sospito que si hagués passat un mes, aquesta PNL no s’hagués aprovat per unanimitat i qui sap si ni tan sols s’hagués presentat. 

Enguany, després de vint-i-cinc edicions seguides, Palma no celebra el mes de setembre la Setmana de Cultura Jueva. D’altra banda, continua amb el Centre d’Interpretació dels Calls de Palma, el Centre Maimó ben Faraig, tancat.

Això sí, tenim un “Arc del Triomf” de Santa Catalina Tomàs al Passeig del Born de Palma. Que cadascú tregui les seves conclusions.