Quima, vull que sàpigues que ets una mala persona

La història de Quima és d'aquelles que podríem trobar perfectament a Netflix. Concretament, a l'apartat dels true crime. Perquè si alguna cosa té el relat, és maldat.

La Quima, en realitat, no es diu Quima. Es diu Quim. Però ell se sent dona. Només de vegades, això sí. Assegura que, al seu dia a dia, se sent home, però “a la muntanya, al meu moment d'oci, em sento dona”.

Aquesta setmana, la Quima s'ha fet famós/a/e/i/u perquè va guanyar una cursa de muntanya en la categoria femenina. Representa que va ser la primera “dona” (sic) a creuar la línia de meta, encara que en realitat va ser el 55è home a arribar al final del recorregut. Però, com estava en el seu “moment d'oci a la muntanya”, el deliri queer en el qual vivim li va permetre valdre's dels seus avantatges físics per alçar-se amb el triomf com a “dona”.

Més enllà que, algun dia, algú hauria de dir al rei que va nu, sense por que li caigui una multa (com pretén Tània Verge a la seva nova llei trans), el cas de Quima demostra tres coses.

Una, que tota aquesta ideologia de gènere que ens estan imposant a la força és un frau. Perquè no ens podem basar en la idea acientífica que el sexe d'una persona depèn dels seus sentiments. Dos, la decadència d'una esquerra que ha passat de defensar la classe treballadora a alimentar les ànsies de protagonisme de pocavergonyes com la Quima. I tres, que la Quima és una mala persona.

Abans que esclatés la polèmica, el grup Los Meconios van publicar un missatge que, de forma gairebé premonitòria, va com anell al dit per definir la Quima. “Un home que transiciona a dona i gaudeix batent rècords en disciplines esportives femenines, més enllà de si és home o dona, el que sí que és, sens dubte, és mala persona”.

I així és. La Quima és una mala persona. Perquè la Quima no només necessita alimentar el seu ego. Necessita fer-ho basant-se en menysprear, trepitjar i esborrar les dones. Però és que, a més, amb les seves accions, el que fa és faltar al respecte a tota aquella gent que té disfòria de gènere i que pateix. Perquè els que estem en contra del deliri trans no estem en contra dels transsexuals. Estem en contra de caradura com la Quima i, sobretot, d'aquells dirigents polítics i lobbies afins que estan alimentant tota aquesta bogeria, començant per Irene Montero, Tània Verge o Elisabeth Duval.