Puigdemont acaricia el seu gat

Que el processisme acabés convertit en una variant de barriada de l'il·lusionisme de cabaret: reconeguem que això no ho vam veure venir.

Ara tots passegem pel carrer amb un cert ensurt a sobre, mirant darrere les papereres i els semàfors, per si apareix Puigdemont i fa un discurs. L'home, dotat del superpoder de materialitzar-se i desmaterialitzar-se a voluntat, pot presentar-se en qualsevol moment, com Crist al cenacle, dient: “la pau de Waterloo amb vosaltres” per després esfumar-se i escriure quatre tuits i publicar vídeos acariciant els gats belgues com si fossin subscriptors del Consell per la República.

Sabíem que Agatha Christie i els dolents de la saga Bond acariciaven els seus gats, però resulta que també ho fan les criatures metafísicament intermitents, com el Messies d'Amer. La veritat, encara que l'estampa és ridícula, sempre és millor que estigui molestant els gats del veïnat en comptes de posar-se a cantar clàssics de John Denver amb la guitarra.

En qualsevol cas, el processisme ha assolit un nivell bucòlic pastoril deliciós: Oriol passeja per paisatges rurals, a la mística solitud del pelegrí, parlant amb pagesos que l'únic que volien era passar el matí en pau; Puigdemont repassa el llom dels gats i somia aparèixer de sobte, Felí Suprem, al cim del Tibidabo o a la llotja del Camp Nou, on sigui que li indiqui el CNI.

Va prometre que, si no era investit, deixaria la política activa. En cert sentit, ha complert la seva paraula (per primera vegada) perquè al que sigui que es dedica Puigdemont aquests dies, ni és política ni és activitat. És un simple anar i venir per les fronteres entre l'Ésser i el No-Ésser, potser com un espectre, potser com un àngel amb serrell, potser com un repartidor d'Amazon amb el temps just.

L'independentisme ja era una religió: ara s'ha convertit en una micro histèria de visions i aparicions, una mica com el Palmar de Troia, amb la piscina de Rahola com a baptisteri i els articles psicodèlics de Vicent Partal com a material oracular diari. Van intentar muntar una revolució i la cosa es va quedar en un divertiment circense de chichinabo.